Preocupant

Els Estats membres de la UE van establir en el seu moment, un marc comú en relació amb les mesures a prendre en matèria de viatges per tal de salvaguardar la lliure circulació durant la pandèmia de Covid, acordant criteris comuns a l'hora de considerar la possibilitat d'adoptar mesures i una definició comuna de les zones de risc.

Cada dijous, el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (CEPCE) publica un MAPA de la UE codificat per colors, basat en les dades facilitades pels Estats membres.  A partir del mapa comú, els Estats decideixen si cal introduir restriccions a la lliure circulació, com la quarantena o proves, als viatgers que provenen d'altres zones, basats en els seus propis processos de presa de decisions.

És ben sabut que, una vegada finalitzat el període transitori establert en l'acord de retirada, l'1 de gener de 2021 a les 00:00, en plena pandèmia, va materialitzar-se la separació definitiva entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord de la Unió Europea. Des d'aquell instant, el Regne Unit, és considerat un país tercer a tots els efectes, i per tant, deslligat del marc comú anticovid Europa.

D'altra banda la política europea dels diferents països sempre ha tingut a Alemanya com a referent, per ser aquell país el model i motor de la unificació europea, contribuint també activament a la convergència d'Europa després del conflicte Est-Oest. La integració europea és per a Alemanya el fonament de la pau, la prosperitat i salvaguarda de la seguretat.

Per això, ahir mateixa quasi no podia creure el que vaig llegir i escoltar. Dues notícies que van fer créixer encara més la meua preocupació del que passa realment i del que els polítics volen que pensem que passa.

Preocupació alimentada, d'una banda, per la decisió presa a Alemanya: "Alemanya tanca des del diumenge 23 de maig les fronteres als britànics per preservar els seus avenços contra la pandèmia" i de l'altra, quasi al mateix temps per Espanya: "Espanya reobre el turisme sense restriccions per Regne Unit dilluns i el 7 de juny per als vacunats", en el que suposa un nou exemple de la manca de coordinació i unitat de criteri que hi ha entre els governs europeus sobre les mesures per evitar la propagació del coronavirus i les seues variants, i que em fa pensar si realment als polítics el que importa és la salut o són els diners.

Sembla que el criteri alemany, del tancament total de fronteres al turisme del Regne Unit, seguint les indicacions de l'Institut responsable al país del control de malaltia infeccioses, ve promogut per ser dominant en aquell país la soca de la variant del virus coneguda com a "variant Índia". Una mesura que sembla més que apropiada per impedir l'avanç de la variant Índia, que a més de ser considerada especialment agressiva, presenta menor resposta a les vacunes contra-covid aprovades fins ara.

I davant aquella realitat, els nostres governants, decideixen, quasi a la vegada, obrir el país als turistes britànics. I jo em pregunte , tot i que estic d'acord en que cal, quan més prompte millor, reactivar el turisme, és aquesta i en aquests moments, una decisió encertada?. És veritat que pel nombre de visitants que rebem cada any procedents d'aquell país, l'obertura de les restriccions al Regne Unit ha de portar una reactivació econòmica més que necessària, però és ara el moment? Paga la pena assumir el risc?

És veritat que les vacunes ens han donat aquest antídot que permet tornar a viatjar, però també ho és que no hi ha la certesa que aquelles siguen tan efectives contra la variant Índia que, malauradament, s'acarnissa en els britànics.

Mentre la patronal hotelera veu amb bons ulls aquesta decisió, resulta del tot curiós i també molt preocupant el que passa a l'inrevés, que el Govern britànic no considere als espanyols com a ciutadans "verds", com poden ser els de Gibraltar o Portugal, i per tant, lligats a una quarantena de deu dies i una prova PCR de coronavirus si volem accedir a aquell país. Nosaltres que per sort no estem quasi afectats per "la variant perillosa" no podem viatjar a Londres, Glasgow o Liverpool, però ells, amb més "números" per portar-nos el contagi, si podem venir a Madrid, Benidorm, o Peníscola.

La preocupació va en augment, ja que mentre els alemanys tanquen les portes als anglesos i els anglesos posen moltes limitacions als espanyols, els espanyols obrim el nostre territori als anglesos. Algú ho entén? No per molt córrer s'arriba abans. No estarem fent allò que al meu raval anomenem "política de carreró"? Possiblement sí.