Entre Sant Isidre i Sant Pasqual... dia de la llum.

Va ser el 2017, fa només 4 anys, quan la Conferència General de la Unesco, mitjançant la Resolució 39 C / 40, decideix proclamar el 16 de maig, tal dia com hui, el 136 de l'any, entre les festivitats de Sant Isidre (ahir) i Sant Pasqual (demà), com a Dia Internacional de la Llum, celebració i commemoració amb la clara finalitat de promoure i valore la funció essencial que exerceix la llum en la vida dels ciutadans del món, en tots els àmbits, en les esferes de la ciència, la cultura, l'educació, el desenvolupament sostenible i l'art.

I si en algun lloc o territori sabem molt de llum, sens dubte aquest és Castelló. Ja l'any 2016 per iniciativa de la Diputació castellonenca i amb el ferm propòsit d'acostar la nostra cultura i patrimoni als diferents pobles, van idear-se les exposicions d'art heretat i recuperat, amb el nom genèric de "la llum de la memòria", d'excepcional acollida en totes les seues edicions i recurs turístic i cultural.

Ara, en aquest 2021 l'ajuntament agilitza el projecte de renovació de les lluminàries de la ciutat, amb la reducció a la meitat del cost del consum elèctric, iniciativa que renovant més del 92% de l'enllumenat públic de la ciutat, ens situa com una de les capitals pioneres en l'àmbit estatal en aquest tipus de projectes.

Però si diem llum a Castelló, a tots ens ve a la ment, les festes de la Magdalena, setmana en què presumim de tenir un element únic sobre el qual s'articula tota la celebració, les conegudes 'Gaiates', monuments en què, com no podia ser d'una altra manera, la llum és la protagonista.

Fins i tot cal recordar el moment, l'any 1945, quan es recuperen els monuments de la festa, i davant els dubtes i les tesis sobre si aquells han de cremar-se o no, a imitació de les falles, el vocal de la Junta de Festes, el senyor Juan Antonio Pascual Felip, va tancar la discussió amb la millor definició del "monument gaiater:  "La Gaiata és un esclat de llum sense foc ni fum".

Esclat de llum, altra vegada la llum a la nostra història, la llum arrelada a la festa, tant que des de l'any 1962 i fins al 1973, 12 anys seguits, als cartells i programes oficials a més a més de les dates de celebració festera, hi havia d'aparèixer obligatòriament la frase "fiestas de la luz".

Però el temps no passa debades i els anys fan el seu treball. La ciutat canvia, es modernitza, la llum cada dia que passa envaeix més i més el nostre entorn. La foscor  dels carrers dels primers anys festers, trencada al pas de les monumentals gaiates il·luminades, deixa pas a un continu, diari, variat i innovador enllumenat als carrers, botigues i aparadors.

Les làmpades incandescents d'altres èpoques que produeixen llum per escalfament, van deixant pas a nous sistemes d'il·luminació: els leds, els primers amb una llum vermella, després el groc i finalment, a la vegada que s'allargava la seua durada, aconseguint-se tots els colors de l'arc de Sant Martí.

La tecnologia en control d'Il·luminació, continua evolucionant, apareixen més innovacions en les infraestructures amb fils i sense fils, la domòtica i els controls per ordinador van guanyant terreny en les il·luminacions gaiateres, però, la tecnologia, ja no sorprèn. Allò que la gaiata ens mostra ho veiem en el dia a dia als carrers i edificis, els canvis d'intensitat i tonalitat no resulten ja espectaculars.

Els jocs de llum, per més variats que siguen no són suficient per a considerar la gaiata "un esclat de llum". Moltes altres creacions tenen la llum com a protagonista i li resten "categoria" a les gaiates.

La torre de Cantó, de 604 metres d'altura a la ciutat de Guangzhou, a la Xina, capaç d'il·luminar-se amb dissenys multicolors, l'hotel Yas d'Abud Dhabi il·luminat amb dissenys i colors diferents al llarg de l'any, el Busan Cinema Center de Corea del Sud, amb dos sostres voladissos, un d'ells el més gran del món amb més de 20.000 llums led o El Lotus Center de Wujin a la Xina, edifici que pren la forma d'una flor de lotus florint, i integra un sistema d'il·luminació nocturna ideat per contenir una sèrie de combinacions de colors naturals canviants,  mostrant les tres etapes de la flor, quan és jove, madura i quan s'obre, són alguns dels elements actuals que, en una terra on no hi ha distàncies, competeixen en espectacularitat, i enfront dels quals les nostres gaiates tal com són concebudes ara, res tenen a fer...

Ja no es tracta de fer de la nit dia, ara cal reinventar l'ús de la llum si volem potenciar la gaiata com a estructura, símbol i element estètic; cal anar més enllà del barroquisme i d'una estructura carregada de llum, cal innovar i arriscar. No, no és fàcil, però ningú diu que ho siga. Jo només llance les meues reflexions hui, 5é dia internacional de la llum...