L'embolic de l'avinguda de Lledó.

No va ser fins a l'any 1925, encara no fa 100 anys, quan la nostra ciutat va disposar gràcies a l'arquitecte Vicent Traver d'un primer pla urbanístic que dividia la ciutat en tres zones: el nucli urbà, la zona d'ampliació i la ciutat jardí. Un pla que, malauradament, no va arribar a desenvolupar-se per causa de la guerra, però que va servir de fonament pel creixement de la ciutat.

L'any 1939 un nou pla va redactar-se, orientat fonamentalment a "sanejar" tots els desperfectes de la guerra. Més de 25 anys després del pla de Traver, el 1956, va fer-se realitat un dels elements més significatius, l'obertura de l'avinguda del Rei en Jaume, gran eix nord-sud.

Per regular el gran creixement que la ciutat va experimentar a partir d'aquell moment, l'any 1963 veu la llum un nou PGOU, que malauradament va portar a Castelló al caos urbanístic per la permissivitat pel que fa al nombre d'altures dels edificis, alts i estrets, al costat de les cases tradicionals de dos altures...

A la fi de 1984 es va aprovar un nou Pla, després de més de vuit anys de tràmits, iniciats per l'última corporació franquista. Però aquest pla ja no va poder pal·liar els desastres urbanístics, del centre i en l'eixample de la ciutat. Un nou PGOU, el del 2000, va ser anul·lat pel Tribunal Suprem i el nou plantejament urbanístic de ciutat va sofrir un altre revés.

Passaven els anys i alguna cosa calia fer-se. Els governants municipals del moment, encapçalats per l'alcalde Alberto Fabra van idear per la ciutat allà pel 2007 un PMUS, un Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible, amb un horitzó temporal de 8 anys, fins al 2015, que buscava entre altres la protecció i augment de la qualitat de vida al poble i en particular a les àrees més sensibles i que incloïa una idea "innovadora i agosarada", l'actuació sobre l'itinerari de vianants de l'avinguda de Lledó.

A les eleccions del 2015 els castellonencs vam decidir un canvi de govern, i després de 24 anys de govern del PP, va assumir l'alcaldia el PSPV. Ara, després de legislatura i mitja, l'equip de govern municipal presenta una remodelació de l'avinguda, un projecte valorat en més de 3 milions d'euros i que serà cofinançat amb fons europeus en el marc del programa Feder de creixement sostenible.

Un projecte que pel que fa a l'ordenació del trànsit, proposa que tota l'avinguda siga zona prioritària per al vianant, incloent-hi un carril bici al llarg del recorregut, des de la plaça Maria Agustina a la Basílica de la Mare de Déu del Lledó, evitant que el trànsit siga continu i que ha de transformar tota l'avinguda, dividint-la en tres trams, de Mª Agustina a Tombatossals d'accés permés als vehicles en certs moments; de Tombatossals a la ronda de circumval·lació, permetent-se el trànsit a velocitat reduïda en les dues direccions, amb la creació d'un pàrquing dissuasori, que inclourà zones verdes i de gestió de l'aigua, i el tercer tram, des de la ronda de la basílica fins a aquella, exclusiu de vianants, però permetent-se l'accés a residents, a la vegada que es garanteix en tots els trams l'accés de vehicles d'emergències i de serveis urbans.

Diu l'equip de govern que la remodelació proposada té en compte impactes relacionats amb la mobilitat, medi ambient, salut urbana i aspectes socials, incrementant-se les places d'aparcament, augmentant-se la longitud d'itineraris segurs i introduint un carril-bici al llarg de tota l'avinguda, augmentant la superfície vegetada en més de 200 arbres i per la reducció del trànsit millorant la qualitat de l'aire i del soroll, afegint-se l'obertura de la tanca del parc Rafalafena a l'avinguda, generant un espai de més qualitat i fomentant un major ús d'aquest parc.

Tot sembla perfecte, encertat, correcte i meravellós. Aleshores per què la forta oposició del veïnat i sobretot dels grups municipals de l'oposició? No s'estarà intentant fer un ús polític de la mateixa reforma?

És veritat que al veïnat els hi poden sorgir molts dubtes i que cal explicar molt bé el que pot arribar a suposar la reforma, ja siga en relació a l'accés als habitatges, a l'accés al col·legi, a la possibilitat d'aparcament dels vehicles dels veïns que no disposen de pàrquing,o fins i tot de com compatibilitzar els negocis de la zona amb l'afluència de possibles compradors; tal vegada per això, pengen pancartes als balcons contra la remodelació que, d'entrada, creuen no necessària. Serà qüestió de diàleg no?

Però també resulta estrany que el PP que defensava quan estava al capdavant del govern municipal una actuació sobre l'avinguda, ara des de l'oposició aixeque la veu dient que la reforma és innecessària, que ningú l'ha demanada i que generarà més problemes que solucions. Rar, molt rar... Ètic? Correcte? Ummmm...

Com deia al principi, tot un embolic, una complicació d'esdeveniments, de circumstàncies, de què no és fàcil deseixir-se. Un embolic molt perillós i a hores d'ara amb una perspectiva molt negra. Veure'm en què acaba...