Els porcs vietnamites.

Torna a ser notícia local en aquestes darreres setmanes, "la Policia Local de Castelló ha recollit en els darrers dies nou porcs vietnamites de diferents mides i edats que es trobaven solts per la zona de la quadra Borriolenc, als voltants del camí Mestrets".

Nou exemplars en "perfecte estat" que, comprovat no pertanyien a cap explotació ramadera, han estat traslladats per l'equip de la unitat de protecció animal, UPROMA, a la protectora d'animals perquè es feren càrrec.

I dic que torna a ser notícia perquè, no és la primera ni la segona vegada, en aquests darrers mesos que la Policia Local ha de recollir diferents exemplars de porcs vietnamites que es trobaven solts per la quadra Borriolenc, suposant un perill per a la seguretat viària en creuar la calçada.

El porc vietnamita va començar a popularitzar-se en la dècada dels vuitanta, tot i que encara no se'l veia com un animal domèstic, sinó que pertanyia al món dels zoològics; inicialment considerat mascota, en l'actualitat, almenys a Espanya, se'l considera una espècie invasora i la seua compravenda està prohibida.

És un animal juganer, afectuós, i tot i que es podria pensar el contrari pel fet de ser un porc, és molt net, intel·ligent i fàcil d'educar, però si se'l malcria pot ser molt tossut i arribar a ser destructiu; sol tafanejar molt i li encanta explorar. Totes aquestes característiques, sumades al seu graciós aspecte, color gris, negre, o marró, panxa i cap gran, orelles petites, musell curt, i una cua recta i no molt llarga, fan que el porc vietnamita adquirira importància com un dels animals de companyia més de moda.

A la nostra ciutat en general i a aquella zona en particular, no hi havia constància de la seua existència fins fa uns 10 anys aproximadament quan van començar a veure's els primers exemplars, augmentant potencialment cada dia que passava el seu nombre i els perjudicis que causaven i causen, sobretot per la superpoblació registrada amb la hibridació amb els senglars sobrevinguda a conseqüència del confinament i poca mobilitat veïnal per efecte de la pandèmia.

Que s'hagen vist en els darrers mesos senglars pels carrers i avingudes del poble, arribant de vegades fins a la mar, tot i ser curiós no és estrany, la zona muntanyenca propera ha estat sempre propensa a aquests animalons, però porcs vietnamites, mai hi havia hagut a Castelló, són invasors, com altres espècies que malauradament abunden al terme, cas dels crancs americans, tortugues d'orelles roges, cotorres o el mateix mosquit tigre.

I com és que apareixen tants exemplars "als mestrets"? El motiu és més que evident, la zona ha estat molt degradada després que tot el PAI Mestrets, projecte estrella del PP d'Alberto Fabra, fora anul·lat l'any 2016 quedant un barri deteriorat i moltes cases derruïdes o ocupades sense condicions d'habitabilitat mínimes, per famílies senceres, amb xiquets, amb un continu i imparable augment del barraquisme.

Aquestes famílies d'evident risc d'exclusió social malviuen majoritàriament fent de drapaires i recicladors, de la venda de metall, paper, cartó o plàstic i, tal vegada, podrien ser qui, en un moment determinat, veren l'oportunitat d'afegir a les seues escasos guanys, la cria il·legal dels porcs vietnamites, per la seua venda com a mascotes, introduint-los a la zona.

Però, des del moment en què el Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient va declarar proscrita aquesta raça de porcs el 2016, en incloure-la en el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores, prohibint la seua cria i venda, sembla que "els criadors" van començar a relaxar l'atenció sobre els animals, amb fugides i abandonaments constants d'exemplars dels límits d'habitat, i com a conseqüència, aquells van començar a assilvestrar-se, arribant-se a la situació actual, en què ja suposen un veritable problema i perill en tota la zona, d'una banda per la "contaminació" genètica amb el senglar i, d'altra, pels accidents de trànsit, que poden ocasionar.

Quina ha de ser la solució? No sembla fàcil ni senzilla, però li toca a l'administració, municipal primer, autonòmica i fins i tot nacional, disposar d'entrada d'un control i avaluació exhaustiva dels exemplars engabiats per acabar amb la irresponsabilitat dels propietaris, esterilitzant-los, vacunant-los i identificant-los amb un xip de control i, malgrat que els porcs no es deixen atrapar fàcilment, en el cas d'aquells que campen per lliure, amb la col·locació de gàbies trampa per caçar-los amb el reclam del menjar, fins i tot i, com a darrera mesura, podrien autoritzar-se batudes de caça, tot per prevenir un empitjorament de la situació, solució en aquest moment encara no massa cara i difícil d'aplicar.

En aquest cas concret dels porcs vietnamites impulsar una gestió ètica que tinga en compte el benestar de l'animal i la convivència entre aquells i les persones, sembla del tot impossible, o no? Qüestió de voluntats? Clar, com en altres possibles accions...