Quantes voltes pega la vida!

Ho publicava "el Mundo" els primers dies de març del 2019 amb el següent titular: "Troballa d'una tomba medieval al castell de Papa Lluna de Peníscola" i és que a les excavacions que en aquell moment s'estaven efectuant al subsòl de la capella del castell, van aparèixer diverses fosses superposades amb restes de dos individus que podrien datar de l'època del Papa.

Deia Susana Rochera, la periodista que cobria el descobriment: com sol ser habitual en aquest tipus de treballs les troballes a partir d'aquest moment, seran objecte dels corresponents estudis antropològics per intentar esbrinar tots els detalls sobre el sexe, l'edat i l'època en què van viure, a través de les proves del carboni 14".

De l'observació dels enterraments, es podia deduir, malgrat no haver-se trobat cap classe d'ornament en les fosses que poguera donar alguna pista de la condició social dels individus, que per estar soterrats en un lloc preeminent de la capella, davant de l'altar, tindrien cert rang o importància en la societat de l'època; d'altra banda, tampoc podia descartar-se que hagueren estat espoliades; de manera que fixant-se només en les evidències trobades no podia aventurar-se cap hipòtesi.

Han passat més de dos anys des d'aquell moment i res més s'ha sabut o s'ha fet públic de l'anàlisi de les restes; sembla que la troballa ha caigut en l'oblit, dormint, i mai millor dit, el somni dels justos. Tenint en compte que la història de Benet XIII encara hui en dia, 598 anys després de la seua mort, està plena d'interrogants, podem dir que l'enigma que envolta aquells enterraments, no ha fet més que augmentar la llegenda i els misteris de la vida i les incògnites posteriors a la mort de la figura del Papa Lluna.

I si hui porte a reflexió la figura d'aquell Papa honest, rebel, tossut, inesgotable, culte, brillant, de fort caràcter i de gest sec, és perquè aquell aragonés, va morir al castell de Peníscola, a l'edat de noranta-quatre anys, tal dia com hui, un divendres 23 de maig de 1423, i soterrat a la mateixa capella del castell, fins que van ser traslladades les seues restes al Palau natal del poble d'Illueca a Saragossa. 

Allà,  el 1423, el cadàver momificat va quedar exposat en una urna de vidre, convertint-se el lloc en un centre de peregrinació fins que, més d'un segle després, en 1537, un frare italià de cognom Porro de visita estant per terres aragoneses, va sentir parlar d'aquell centre de pelegrinatge, acostant-se a tafanejar. Conta la història que en veure aquelles files de pelegrins postrats davant les restes de qui l'església considerava un antipapa, pres de santa indignació, va destrossar l'urna a cops de bastó.

Després d'aquell incident, l'arquebisbe de Saragossa va ordenar precintar l'habitació on es trobava la mòmia, i el cadàver de Benet va romandre allí durant gairebé segle i mig sense ser pertorbat, fins que, al segle XVIII, durant la guerra de Successió espanyola, les tropes franceses al servei de Felip V prenen el castell d'Illueca i com que no van trobar res de valor, enfurismats, profanen la tomba, la destrossen i llancen les restes a un barranc. Després de la marxa dels francesos només va poder recuperar-se el crani, que va ser recollit per un llaurador en el moment del llançament al barranc, crani que va ser traslladat al Palau dels comptes d'Argillo, en Sabiñán, també província de Saragossa.

Allà va reposar durant gairebé tres segles, sense més que una breu interrupció durant la Guerra Civil Espanyola, quan va haver de ser ocultat per evitar una altra profanació. I així arribem al segle XXI...

L'abril de 2000, dos germans aragonesos de poques llums van entrar en aquell, aleshores destartalat i quasi en runes, palau de Sabiñán i van robar l'urna on es trobava el crani, sol·licitant a l'ajuntament 6.000 euros de rescat. La guàrdia civil no va trigar a detenir els autors del robatori i recuperar-lo.

Arran d'aquell succés, el forense Salvador Baena va proposar al jutge la realització d'una prova de carboni 14, que va confirmar que el crani corresponia al d'un ancià que va viure entre els segles XIV i XV. Malgrat aquest resultat com que no va poder-se fer l'anàlisi d'ADN per no trobar-se descendents i tot i haver-se'n fet diferents i minuciosos estudis antropològics del crani momificat, a hores d'ara, tot i que existeixen molts indicis que així ho indiquen, no pot saber-se'n amb exactitud si és el de Benet XIII, ja que la tomba mai va ser localitzada.

Després de quatre anys d'investigació a l'Institut de Medicina Legal d'Aragó, el crani va ser traslladat el 2006 al Museu Provincial de Saragossa, d'on mai ha tornat a eixir tot i que diverses localitats reivindiquen la seua propietat: Illueca, Sabiñán, Peníscola i Saragossa, se'l disputen.

Sabiñán demana que retorne al lloc del qual va ser sostret després que la família Martínez Bordiu, propietària del Palau, el cedira a l'ajuntament i aquell fóra rehabilitat. Peníscola també el vol, però sembla quedar descartada en el procés pel fet que en ser el crani un BIC, no pot sortir d'Aragó. Saragossa demana que continue al museu, ja que és el lloc més segur i Illueca espera siga dipositat a la capella del castell natal del Papa.

Entre tots aquests entrebancs, apareixen les restes inicialment comentades dels dos individus de la capella del castell de Peníscola,  de qui encara continua el misteri. Des de la porta del castell peniscolà, des del 2007, la figura de Benet XIII, escultura de l'artista Sergio Blanco, més conegut per la seua faceta musical de Mocedades o pel duet Sergio i Estíbaliz, sembla dir a aquells que s'acosten: curiosos i visitants quina serà la següent peripècia? Quantes voltes pega la vida!