Signaré.

Per donar resposta a una actuació administrativa concreta, segons els termes especificats per la llei, amb la finalitat d'aportar informació que es considera que és rellevant per al procediment, siga per recórrer una sanció o presentar alguna petició, aportar valoracions o dades a diferents expedients administratius, els ciutadans disposem d'un dret, són les al·legacions, documents que han de ser tinguts en compte per l'òrgan competent en redactar la proposta de resolució corresponent.

Generalment existeix un termini per fer ús d'aquest dret que varia en funció del procediment de què es tracte. Tal vegada les al·legacions més comunes són aquelles que es presenten per fer front als procediments sancionadors de les infraccions de trànsit o circulació, o les excuses a les juntes electorals de zona per no anar a les meses electorals.

Tot i que el procés ve de lluny, no fa massa dies, la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, va instar a l'ajuntament de Castelló, en compliment de la llei 14/2017 i 52/2007, a iniciar un nou procediment, aquell que estudia la retirada de la Creu del Ribalta, en considerar-la un "vestigi franquista" a la ciutat.

Procediment que va iniciar-se en el moment en què la regidora de Memòria Democràtica, Verònica Ruiz, va signar el 30 d'abril passat el decret d'incoació de l'expedient, i fóra publicat el primer de maig en el Butlletí Oficial de la Província (BOP), obrint-se un període d'al·legacions de 15 dies hàbils perquè quantes persones estiguen interessades al·leguen i presenten els documents i justificacions que estimen pertinents, a favor o en contra de la retirada del monument.

Novament la societat castellonenca ha de posicionar-se. I ara, com abans, trobem organismes, institucions, associacions i veïns en particular que consideren el fet de la retirada de la creu com innecessari, al costat d'altres que ho consideren un acte de justícia que, també es tradueix en l'àmbit polític municipal en un nou enfrontament entre l'equip de Govern i l'oposició.

Argumentacions històriques i jurídiques a favor o en contra estan arribant-me en aquests dies perquè prenga un partit o altre, convidant-me a presentar al·legacions a títol personal, arribant a facilitar-me el document ja elaborat i havent només de signar-lo; més fàcil impossible.

Unes, com defensa l'equip de govern, amb el propòsit de demostrar que no és un símbol religiós, que es tracta d'un vestigi franquista, construït amb un objectiu clar, defensar el bàndol feixista de la Guerra Civil, espai que durant molts anys va ser lloc de reunió per manifestants d'extrema dreta; altres tractant de convéncer-me que es tracta d'un símbol cultural, que no té res a veure amb un punt de concentració d'exaltació a la dictadura, que el sentit de la Creu com a relíquia del franquisme va desaparéixer fa anys i que, en l'actualitat, la creu és un homenatge que la ciutat manté les víctimes de la violència, a més a més de considerar-se un monument artístic.

Com a ciutadà catòlic i practicant i d'acord amb les meues creences, hi ha moments en què pense que la Creu, que és símbol de l'amor de Déu a totes les persones, manifestació de la força salvadora de l'amor, no hauria de ser retirada d'aquell lloc, però a la vegada pense que el monument, malgrat el pas del temps, vulguem o no, continua mantenint una simbologia i un nom associats al franquisme, no ajudant gens ni mica a oblidar els valors autoritaris i bèl·lics d'una època passada i fosca del país, allunyats dels valors de pau i llibertat que tractem d'aconseguir dia a dia.

Tot i estar fet un embolic i costar-me molt posicionar-me, després d'analitzar una volta i una altra les afirmacions d'uns: "acció que pretén deixar de perpetuar una situació "guerracivilista", i superar-la per la via de la conciliació", "la retirada de la Creu per recuperar la dignitat democràtica", i les dels altres: "nos van a tener enfrente", "persecución de la izquierda más radical a nuestros símbolos religiosos", o "la libertad religiosa por encima del odio", finalment he pres una decisió: signaré.

Presentaré la meua al·legació, instant no a destruir el monument, sinó a reubicar la Creu dels Caiguts de parc Ribalta en el vell cementiri de sant Josep, com a un lloc de memòria, amb una inscripció als seus peus en la qual s'explique tota la seua història, des que es va construir, passant pels canvis en la seua inscripció, fins a l'actualitat.

La meua voluntat no és que la Creu desaparega, que siga destruïda. No podem ni devem esborrar la història, però no vull tenir sobre la meua consciència el dubte si, no posicionant-me, he contribuït a l'exaltació dels odis, dels missatges, d'un règim dictatorial, que Déu vulga mai torne.