No és imprescindible, però sí convenient i necessari.... Buscar-se la vida, per poder visitar els morts.

 No sóc una persona que vaja massa al cementeri. Preferisc tenir al pensament i mantenir vius els records, de familiars, amics i coneguts absents, abans que "fer-los una visita". Tot i això en dates pròximes als dies assenyalats com tradicionals per honorar i recordar els difunts, i en algunes altres contades ocasions, m'acoste al cementeri de Sant Josep, que és són romanen per sempre els meus al legats.

Aquesta setmana i per acomiadar a Mari Rubio, una persona molt estimada, i acompanyar a la família en el dur moment del soterrar, he tornar. Com sabeu, el cementeri tot i ser gran, s'ha quedat menut i fa uns anys va fer-se'n un de nou al camí de l'enramada.

Tot i que el cementeri vell, disposa de diferents porte d'accés, generalment manté en horari ampli, dues portes obertes, la principal, la que dóna a l'avinguda del Cardenal Costa, i la del darrere, la que es troba a tocar de la quadra del Borriolenc, per així facilitar l'accés "a peu" i no haver de caminar massa per arribar fins a la sepultura o nínxol.

Pense, de manera lògica, que com jo, la majoria dels veïns i visitants del cementeri arriben fins a aquell lloc sagrat a peu, en transport públic o vehicle particular, i que aquests darrers no està permés entren dins el recinte, de manera que, no va resultar-me estrany veure a la porta d'accés del darrere, al costat d'un rètol que indicava l'horari d'obertura i tancament de la porta, un senyal que ens indica que no està permés accedir a l'interior en bicicleta.

L'ús de la bicicleta com a vehicle de mobilitat és una prioritat del nostre ajuntament, que no para de posar en marxa accions per aconseguir una mobilitat urbana sostenible, fomentant el seu ús, no tan sols en els joves, sinó també per a la resta de la societat, apostant per l'impacte positiu d'aquest mitjà de transport sobre la salut, el medi ambient i la vertebració de la ciutat.

Però, vet per on, si arribes en bicicleta a la porta del darrere del cementeri, no tens on ancorar-la, on deixar-la amb seguretat, perquè no és que, com en altres llocs de la ciutat, hi haja "un poste" del servei Bicicas, és que no hi ha cap mena d'ancoratge de sòl o paret, donant-se la circumstància que el ciclista ha de "buscar la vida" per poder "visitar els morts", quina paradoxa.

És trist l'espectacle que et pots arribar a trobar. És veritat que no passa sovint i que quan passa no en són moltes, però en la meua darrera visita vaig poder veure alguna bicicleta ancorada al senyal de trànsit o inclús a la soca d'un dels xiprers de la tanca. Lamentable...

Pel que em diuen alguns dels usuaris habituals de la bicicleta, tampoc a la porta principal hi ha possibilitat de deixar-les amb seguretat i menys encara al cementeri nou, que tot i disposar d'un aparcament interior de cotxes no el té per bicicletes, quan la inversió inicial necessària d'aquesta infraestructura és poca cosa i el seu manteniment resultaria bastant bàsic.

No sé si serà competència directa de la senyora Granero, regidora encarregada de gestionar els cementeris, o tal vegada del regidor de mobilitat sostenible el senyor Ribes, de tots dos, i en darrere instància de l'equip de Govern, però estareu d'acord amb mi aquells que açò llegiu, que és aquesta una acció que sense ser imprescindible per la ciutat, sí que és convenient i necessària.

La disponibilitat d'uns aparcabicis còmodes i segurs en aquells llocs, han de ser una condició imprescindible per a una encertada estratègia de la promoció d'ús, per evitar el vandalisme i el robatori.

Uns suports en forma d'u invertida o de roda i d'unes poques places, còmodes i segurs, serien més que suficients pensant que el període d'aparcament en aquells llocs és per un temps breu, de poques hores, amb l'avantatge de ser econòmic per l'ajuntament i fàcilment utilitzable pels ciclistes. Ho veurem prompte? A mi, m'agradaria... Temps vindrà per comprovar-ho.