Vaig
nàixer el 19 de març passat, fa 43 dies, i he dit la meua en 36 ocasions en
aquests 43 dies. Molts escrits per compaginar aquest blog amb el del servei
blogeatte de l'ajuntament de Castelló. Ja
dic en la presentació general del blog, que han estat més de 7 anys,
concretament 7 anys i un mes, i un total de 1800 els escrits penjats en aquell
indret, el qual ha rebut més de 270.000 visites.
En els darrers 43 dies he
compaginat els dos blogs amb temàtica diferent, però en una línia comú,
comentar des del respecte a tot i tots allò que m'envolta i em crida l'atenció.
Mentre en aquest blog he escrit, he dit la meua en 36 entrades, en el del
servei blogeatte municipal, han estat 28. No està gens malament, 64 escrits en 43
dies, massa per mantenir-se actiu en dos fronts.
Ara, al comprovar que aquest
“Després de 7 anys” també ha tingut la vostra acceptació, amb vora 1800
visites, el que suposa, més de 40 visites al dia de promig, vull començar a
fer-lo caminar sols, vull iniciar una nova etapa, i dir adéu al blog municipal
i continuar el viatge en aquest servei blogger.
Vull llençar-me a l'aventura en
solitari, deixant l'altre blog, tot i que tinc por, doncs sempre s'ha dit que
si “vols anar apressa cal caminar assoles, però si vols arribar lluny cal
fer-ho acompanyat”. Jo deixe una motxilla que fins ara ha anat amb mi, però que
cada dia, es feia més i més pesada, amb nous reptes i noves dificultats, per
això, deixe la motxilla, però espere seguir comptant amb la vostra
presència en aquest lloc, conforme ho esteu demostrant en aquests 43 dies, de
manera que caminaré acompanyat per arribar lluny, almenys aquest és el meu
desig.
No pense començar a sentir d'una
altra manera, no pense canviar ni l'estil ni la línia de les publicacions, ho
podreu comprovar aquells que em seguiu des de l'altre lloc, però he trobat un
nou espai, un nou lloc i note que a vosaltres també us agrada, així que m'he
dit a mi mateixa, ara és l'hora, i he pres la decisió, espere que encertada.
La comunicació està en la
coherència i jo, ací, ara, pense seguir sent coherent amb compromís i
paciència, per la qual cosa espere seguir deixant petjades que puguen ser
seguides amb facilitat, i fer i marcar continuïtat en una nova línia en el
temps, amb exaltació o desesperació segons moments, però sempre amb respecte...
I tot i que estic segur que aquest
blog no em donarà de menjar, si més no en alguna ocasió em farà menjar de
pressa o tard o d’hora per allò del temps per escriure, estic també segur que
mai caminaré sol, sempre us tindré al meu darrera i sereu, unes vegades
conscientment i la majoria d'elles sense adonar-vos-en, la font de la meua inspiració,
de fet, ja ho sou.
Tot canvia per a què tot seguisca
igual...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada