Dia de reflexió.

 La llei electoral espanyola ho exigeix, però ningú ho compleix. Els ciutadans i ciutadanes d'aquest país estem cridats demà a votar, a elegir entre les diferents opcions per dirigir el futur proper d'Europa i tenim un dia, hui, per reflexionar sobre el vot.

Eleccions de futur, consulta per seguir com ara, per canviar o per trencar bloquejos. Després d'una campanya en què, com sempre, tots volen guanyar per fer-ho millor, la nostra decisió, el nostre vot, no ha de ser fruit de 24 hores.

La jornada de reflexió hauria de servir per consolidar l'actitud, la tria, ultimar la intenció del vot personal per, d'una manera o altra, guanyar el futur, passant per ser reflexius en aquest context de crisi, de retallades a l'estat del benestar i altres problemes afegits, per aconseguir que el demà no siga només un horitzó, si més no una realitat.

Però tot i això, com dic a l'inici ningú hui ho compleix, només cal mirar els titulars que els diferents mitjans de comunicació posen al nostre abast aquest matí: “piscina, família i migdiada serà el que farà el candidat “X” després de 15 dies intensos de campanya”, “gaudir del bon temps a la platja al matí i la final de la Champions a la vesprada del candidat “Y”, “descansar”, “fer esport”, “sopar amb els amics”, “anar al cine” uns altres, i també la majoria dels que demà estem cridats a marcar el futur d'Europa, i la reflexió?.

Definitivament, el dia de reflexió davant unes eleccions, ja siguen locals, autonòmiques, nacionals o Europees com aquestes, és un anacronisme, està fora de temps en democràcia tot i que sembla és justament fruit i conseqüència d'aquella, doncs ningú o si voleu no seré tant contundent, pocs ciutadans dels que estem cridats demà a les urnes, hui reflexionarem sobre el que ens hi juguem amb el vot.

De segur que la ment humana, que no para mai de “barruntar”, de fer conjectures, la meua i la vostra, buscarà també hui dia de reflexió, trobar allò que ens porte a una interacció amb la família, els amics, les persones estimades, o fins i tot els col·legues de la feina, sense “perdre” cap ni un minut, cercant la il·luminació reflexiva del dia d'abans, del dia de reflexió, tant s'hi val...