Tot i que la medicina avança a
passes agegantades, viure 90 anys és viure molts anys, per això, gossaria dir
que persones, castellonencs, que aquell diumenge 4 de maig de 1924, van
acostar-se a la plaça de la Independència, -l'única en aquella època capaç de
contindre els milers de castellonencs que desitjaven participar i presenciar el
solemne moment de la coronació de la Mare de Déu del Lledó-, en deuen de quedar
ben poques...
No sé que haurà estat, si viurà o
haurà faltat, aquella criatura que,tot just va naixer el dia de la coronació i,
que va ser batejada de manera solemne el divendres 9, apadrinada per l'alcalde
de la ciutat, Francisco Ruiz Cazador i l'esposa del Governador Civil. Tenia
Castelló el 1924 poc més de 35.000 habitants, i mantenia un encantador aire
rural, era una ciutat agrícola, llauradora, amb una forta personalitat dels
veïns que, la mica de burocràcia que aleshores suportava, no arribava a
desnaturalitzar.
Les festes de la Coronació van ser
anunciades per un cartell modernista del pintor Vicent Castell i molts carrers
del poble van ser guarnits amb tapissos, gallardets, llums, i guarniments en
fusta. Dos esdeveniments són recordats amb motiu de la festa, la publicació de
la “Corona Poètica” en homenatge a la Verge i l'estrena dels Goigs de la Mare
de Déu del Lledó, la lletra dels quals va ser escrita pel cronista oficial de
la ciutat, en Lluís Revest Corzo i la música per mestre de capella, el canonge,
Vicent Ripollés Pérez.
Des d'aleshores ençà en 90 anys
molts esdeveniments han tingut com a protagonista, directa o indirectament, a
la nostra Patrona i la ciutat.
Així cal recordar com el 1929 i amb disseny de
l'arquitecte Maristany, s'aixecava “la farola” commemorativa en el lloc de la
coronació, També el 4 de maig de 1940 i al mateix lloc, era beneïda la
imatge-relicari encarregada al taller del pintor i escultor Joan Baptista
Porcar, però en realitat realitzata pel seu colaborador Tomàs Colón.
El 1949 en complir-se les bodes
d'argent de la coronació la imatge de la Lledonera va tornar a “la farola”
primer i a la plaça Major després on l'alcalde Carlos Fabra, va fer el solemne
jurament del “Vot Assuncionista” en defensa del misteri de l'Assumpció de la
Verge.
El 1966, fou el VI centenari de la
Santa Troballa, anunciat amb un cartell de Rafael Guallart i una medalla
dissenyada per Joan Baptista Adsuara, amb celebracions religioses on van
aplicar-se, per primera vegada, les noves orientacions del Concili Vaticà Ii
que acabava de concloure. Encara molts castellonencs recorden l'estampa de la
carrossa d'alumni dissenyada per Tasio Flors que va portar de bell nou a la
Verge al poble. Resta encara el Grup Verge del Lledó, al costat de l'avinguda
de València, creat en aquesta ocasió com a barri perifèric per acollir famílies
humilds.
Per al 50é aniversari de la
Coronació,1974, l'ajuntament va voler rememorar els actes celebrats en la
coronació, celebrant-se corregudes de bous, misses multitudinàries, llargues
processons i concerts. La Mare de Déu va visitar, per primera vegada en la
història, el Grau i va ser l'any en què va estrenar-se la Missa del Llaurador
de Matilde Salvador.
El 1999 es celebrà el 75
aniversari de la coronació. Els actes principals jo diria van ser dos, la
Consagració de la Concatedral de Santa María, conclosa per a aquest moment i la
visita de la Mare de Déu a totes les parròquies de la ciutat.
En l'any 2000 la Mare de Déu va
ser traslladada a la ciutat amb motiu del 750é Aniversari de la Fundació de
Castelló i el 2008 torna a ser traslladada a la capital per a celebrar el 25é
Aniversari de la Proclamació del Santuari del Lledó per part del Papa Joan Pau
II com Basílica Menor.
1924-2014, 90 anys en que Lledó és
història, tradició, signe d'identitat de diferents generacions de castellonencs,
motiu d'esperança per tot el veïnat, honor i orgull del nostre poble...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada