La Corona d'Aragó i el Festival de danses

És coneix amb el nom de “Corona d'Aragó” el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció dels reis d'Aragó des del 1162 fins al 1715, principalment el regne d'Aragó, i el comtat de Barcelona, territoris als qual van anar afegint-se per diferents conquestes altres regnes, conformant una expansió territorial al llarg de la península i la mediterrània, entre ells el Regne de València, que forma part de la unió des del 1239 fins el 1707.

Allò que crida més l'atenció en l'actualitat fou el fet que l'estructura política del conjunt territorial va transcendir la unió dinàstica inicial, organitzant-se com una federació d'estats medievals, respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant una estructura política similar entre si, coordinant la política exterior conjunta i la diversitat dels estats, en la figura unitària dels reis i una llengua comuna i una senyera.

Castelló des de sempre ha agraït al Rei Jaume la seua incorporació a aquesta unió catalanoaragonesa, de fet la plaça nova, hui flamant avinguda del Rei Jaume I, al cor de la ciutat, des del 1897 està presidida pel monument al Rei, obra de José Viciano Martí, construïda per la voluntat de Cardona Vives, amb base i estructura de Godofredo Ros de Ursinos, rei a qui el poble li té veritable estima.

D'altra banda, també una plaça, a tocar del llit del Riu Sec, al costat de l'estadi, rendix record i homenatge als pobles que al llarg de la història van viure a l'aixopluc d'aquesta corona.

Però, si a Castelló hi ha un record anual a la pertanyença a la Corona, aquest, sens dubte, és el Festival de danses, que des de fa més de 30 anys, en arribar el mes de maig, congrega diferents grups folklòrics dels pobles d'arreu el reialme, que per uns dies, fent pinya, conviuen a la Plana i mostren en diferents exhibicions el millor dels seus balls, tant proper en moltes ocasions als nostres...

I aquest 2014 no podia ser diferent, i en aquests dies, divendres, dissabte i diumenge, grups de ball i música tradicional de Catalunya, Illes Balears, Aragó i altres territoris relacionats amb l'antiga Corona d'Aragó, així com els representants dels valencians i alguns grups convidats d'altres llocs, com Toledo, Madrid, Tenerife i Turquia tornen a omplir de sons i color els nostres carrers i places, pregonant al quatre vents que, som pobles afins, germans...

Diversitat i patrimoni cultural comú dels territoris manifestat en la unió, camaraderia i fins i tot complicitat dels membres dels diferents grups participants, que fan que sota una mateixa senyera, la quadribarrada, Castelló siga per uns dies el centre d'un gran regne que va ser i que, llàstima, mai tornarà...

Però sempre, sempre, ens quedarà la cultura, la llengua, les velles tradicions compartides, la música i el ball, per cridar, tot i que siga només una vegada a l'any, i en van 31, que som un país, una veu, una il·lusió, una esperança...