Allà als collons !!!

Disculpeu-me per titular aquest escrit d'avuí amb una frase tant malsonant, però és el que primer m'ha vingut al pensament quan he llegit aquest matí una curta notícia que publicava un diari local amb el títular: “Bataller recibe al embajador de nueva zelanda” i que per explicació deia: “Castellón. El alcalde de Castellón, Alfonso Bataller, recibió ayer en su despacho municipal la visita del embajador de Nueva Zelanda, Michael Swain. También estuvo el concejal de Cultura, Vicent Sales”, punt i final.

I és que aquesta expresió s'usa molt al meu poble, no en sentit despectiu ni peioratiu, no, és normal usar-la sobretot per indicar de manera quasi gràfica que un espai, un lloc o un indret es troba lluny, molt lluny...

Nueva Zelanda, un llarg i estret país abrupte, situat a 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia, i quasi 20.000 de Castelló, lluny, molt lluny, un dels territoris més llunyans i separats del nostre, on més del 75% dels seus habitants són d'origen europeu, principalment britànics o irlandesos, però que pocs, molt pocs, són descendents d'espanyols i menys encara de Castelló.

No sé amb exactitud el motiu pel qual el senyor ambaixador, “mister Swain” va tindre interès en visitar la nostra ciutat, i ser rebut per l'alcalde i el regidor de cultura, o tal vegada l'interès no fora de l'ambaixador sinó de les nostres autoritats locals, però siga com em resulta molt curiós, que voleu que us diga?

Primer vaig pensar que tal vegada aquesta relació siga fruit d'aquell contacte, d'aquell “stage” que al juliol de l'any passat va tenir com a protagonista la piscina olímpica municipal, que va acollir a l'equip de nadadors de la selecció d'aquell país, per preparar el campionat del món que va tenir lloc l'estiu passat a Barcelona.

I per què va venir aquesta selecció a usar la nostra piscina? Tot té una explicació, encara que en aquest cas rocambolesca. Cándido Carvajal va ser per uns anys entrenador del club de natació Castàlia Castelló i persona que està en contacte amb Luís Villanueva, que després de ser seleccionador ncional, va ocupar el càrrec d'entrenador de l'equip neozelandés.

Si en aquella ocasió, l'equip en arribar a les nostres terres va ser rebut per l'alcalde, i la regidora d'esports, ara ho és l'ambaixador nomenat la tardor passada i que en febrer va ja ser rebut pel President Fabra.

Sabeu ahir on van portar-lo Bataller i Sales? A la inauguració de l'exposició al EACC “Vestigios invisibles” i tot perquè un dels fotògrafs participants en aquella exposició, Mark Adams, és neozelandés i presenta al EACC unes fotografies on retrata els llocs per on va passar la manifestació històrica del profeta maorí Te Maiharoa, creuant els territoris ocupats per les tropes colonialistes angleses. Aleshores podem deduir que, tal vegada, la presència de l'ambaixador va ser per un acte cultural, per una inauguració on un 25% del protagonisme li corresponia a un ciutadà d'aquell país.

Esport amb l'equip de natació primer, i ara cultura amb un fotògraf i fotografies d'aquell país, són motius més que suficients per fer venir ara a l'embaixador a la nostra ciutat? Sembla que és tenir poca feina ,o voler aprofitar qualsevol excusa per augmentar una relació emtre Castelló i unes terres que, tot i els esforços, malauradament, seguixen estant allà als collons...