Absurd...

-”Cacauets i tramussets, que estan calentets

eeeeeh... el cacauerooooooo !!!”

-“Ací tens este cofí de figues seques, Maria,

collides a l'alqueria que tinc vora l'almodí”

Aquestes són dues de les frases què en més d'una ocasió el bo de Mitxel, recitava i vivia al Betlem de la Pigà. Josep Miquel Porcar, un bon xicot, un bon home, amic dels seus amics i que també sabia acostar-se a aquells que menys l'apreciaven que de segur eren ben pocs, ens ha deixat, sense demanar-nos permís, sense dir-nos adéu, aquest matí de primavera.

Fa uns mesos tots els qui l'apreciàvem vam sofrir un ensurt, Mirxel va estar a un pas de la mort, però la casualitat, l'esforç dels metges, la seua fortalesa i l'empeny que tots vam ficar, ell el primer, va fer que “la parca” passara de llarg. Havia vençut la batalla.

Tots ens alegràrem molt quan després, per festes, vam tornar a veure'l pel carrer i ser un més de nosaltres al cau dels pixavins, i com des d'aleshores ençà, de mica em mica, com jo li deia quan ens trobàvem “anava traient favetes de l'olla”. Tanmateix havia vençut la batalla però no la guerra.

Hui, aquest matí, quasi a traïció, sense que ningú ho esperàrem, el bon Déu ha vingut a visitar-lo i se l'ha emportat amb Ell, el necessitava al més enllà per seguir comboiant sainets, betlems i romanços. Ara ja és un més a l'infinit i amb el seu germà Xavi, que fa uns anys que ja l'estava esperant, de segur gaudiran del descans etern i menjaran plegats “coquetes en mel”, beuran, ballaran, cantaran i ell seguirà pintant, com només ell sabia fer-ho.

Però mentrestant nosaltres, ací, ja et trobem a faltar, has deixat ta casa massa prompte i als teus, familiars, amics i companys, ens està ja costant massa acceptar aquest absurd, justament hui, que casualitats de la vida, al teatre Principal es recorda la figura d'un dels teus amics, Vicent Marçà, que de segur en aquests moments és al teu costat, guiant les teues primeres passes pel regne celestial.

Adéu company, que la pols del camí et siga lleugera i que ens dones força per continuar endavant a aquells que ací seguim fidels les teues passes. T'hem estimat, t'estimem i et seguirem estimant i recordant per sempre més.