Cosins-germans

Aquest és el parentesc que mantenen entre si, els fills de dos germans, aquells que compartixen uns mateix avis, ja siga materns o paterns. Cosins-germans també ho són aquells pobles que compartixen algun element comú, així parlem de cosins-germans entre gallecs i portuguesos, per exemple, al compartir part de la cultura atlàntica, també entre els castellans i lleonesos per allò de la història comuna, o els gallecs i veneçolans per lligams fruit d'una forta emigració, i com no també els valencians i catalans, per allò del compartir la llengua, la cultura i moltes tradicions.

Cosins-germans també és el títol d'un programa que la televisió autonòmica catalana TV3 que s'emet pel seu segon canal, el 33 que amb periodicitat setmanal, va estrenar-se el passat dilluns 7 d'abril i que transita a través de l'oci, la gastronomia i la cultura i les tradicions, a camí entre les comarques de Catalunya i el País Valencià.

En cadascun dels capítols, Empar Moliner i Ferran Torrent, dos novel·listes amb una marcada personalitat mediàtica, l'un valencià, l'altra catalana, es plantegen en cada capítol, una peculiar competició a la recerca de quin dels dos països, el català o el valencià, és més singular en la seua cultura, entesa aquesta en un sentit molt ampli, de manera que a partir d'aquest repte setmanal, ens demostren, i ací rau la importància de la sèrie, com som al capdavall de semblants, posant de manifest allò que ens unix per tradició, geografia, història o llengua.

És veritat que molta gent del País Valencià no pot veure'l, no així els veïns de Catalunya, que només han d'engegar el televisor la nit dels dilluns, al canal 33 per gaudir del programa. Als valencians només ens queda la possibilitat de visionar-lo mitjançant l'internet http://www.tv3.cat/cosins-germans/ o be, acudir al domicili d'aquells veïns, amics o coneguts que a través del cable, ONO, poden sintonitzar l'emissora.

Sembla que hi ha 11 capítols enregistrats fins ara, no sé si seran tots o hi haurà continuïtat, dels quals se n'han emès 5, els titulats “arros a banda” sobre l'arros del delta i de l'albufera, “cavallers va de bo”, sobre la pilota valenciana i els gossos d'atura, “castells humans” sobre els castellers i els muixeranguers, “denominació d'origen”, sobre els vins valencians i catalans, i el darrer programa, d'anit mateix, “terres de frontera” on vam viatjar per terres de cruïlla en pobles dels Ports i el Matarranya...

Xè que bonic i interessant !!! I el que encara podem arribar a veure en les properes setmanes, la València de Ferran, la Barcelona d'Empar, les muntanyes màgiques del Penyagolosa i el Canigó, Cadaqués i Tabarca racons de pura essència mediterrània o la gastronomia de les gambes de Palamós i Dénia.

Efectivament som cosins-germans i això ens porta una estima. Ens volem com a cosins-germans, ens defensem mútuament i ens ajudem i compartim...O no?

Doncs, sembla que pels nostres governants valencians és més prompte no. Els nostres governants “no volen saber-ne res de la família propera” i vet, per on, demà mateix, hi ha previst que el plenari de les Corts Valencianes, que no se reunix des del 10 d'abril passat, en el punt tercer de l'ordre del dia, debata una proposta del PP contra la resolució del Parlament de Catalunya que reconeix la realitat dels Països Catalans com 'una realitat cultural, lingüística i històrica compartida entre els seus diferents territoris, actualment ubicats en diferents estats i en el cas de l'Estat espanyol en diferents comunitats autònomes', i així, per majoria, rebutjar el que ells consideren una ingerència i manca de respecte, i que molts valencians, considerem, que de la mateixa manera que va prohibir-se en el seu moment usar a les Corts el nom de País Valencià, o tancar la possibilitat de veure amb reciprocitat la televisió autonòmica, ara el que volen és trencar més encara els lligams, violentar la societat valenciana i accentuar l'anticatalanisme, amb una clara posta electoral.

Trist, molt trist, massa trist que els nostres governants seguisquen “navegant contra corrent” i no vulguen admetre allò que és obvi, la gran quantitat de vincles que ens unixen als dos pobles, una cultura i una llengua que cada dia es reivindica amb més força