Ho he dit en
diferents marcs i ocasions, des del passat mes d'octubre, quan l'amic i company
de tantes històries viscudes, va dir-nos definitivament adéu per sempre. Vicent
Serra, “no va ser mai un home gran, però sempre va ser un gran home”.
I com a gran
home i persona de referència a les darreres dècades en el camp de l'etnografia,
folklore, investigació, literatura i defensa de la cultura popular, roman en el
temps com a emblema de Castelló.
Per això, ahir, quan a la vesprada-nit, van
obrir-se les portes del Teatre Principal per rendir un sentit homenatge a la
seua persona, eren molts els veïns de la ciutat, que ja ens aprestàvem a fer
costat i recordar el molt que la ciutat li deu a Vicent.
El teatre va
omplir-se “de gom a gom” d'amics, coneguts i familiars de Vicent. Allò, des de
la mateixa entrada, -flanquejada per dos dels gegants de la ciutat-, donava
testimoni del que anava a ocórrer al seu interior...
El Cor del
col.legi Isabel Ferrer, d'on ell va ser mestre, el Grup Millars i els Dansants
del Corpus, associacions de les que va formar part i era un ferm defensor, el
Cand’Estil y Pep Martí, Pep Oria, Joan Olcina, la Colla Cantors de la Romería,
Els Llauradors i el mestre Paco Signes, el director teatral Rafa Lloret, el
Grup de teatre L’Enfilat i el Grup poètic Caliope, tots plegats, van ser els
encarregats de donar contingut a l'acte, que portant per títol “Pels camins de
l'entranya”, va suposar un dels esdeveniments de major emotivitat viscuda en
aquest mes de maig a la ciutat.
I si a l'entrada
et rebien “dos gegants”, a la sortida va ser la Conlloga Moixeranga de Castelló
qui va oferir el seu darrer homenatge a Vicent, aixecant diferents figures,
enlairant-se a la ja entrada nit castellonenca.
Al llarg de més
de dues hores, una cinquantena d'actors, escriptors, poetes, i músics van
recordar la persona primer i l'obra després, amb una primera part amb
recreacions de la Romeria, el Pregó infantil, les festes de maig, les festes de
Lledó i el Corpus i una segona més intimista, que donava nom a l'homenatge,
“pels camins de l'entranya”, on l'adaptació teatral de la poesia va ser la
protagonista.
Un bon grapat
d'encertades imatges fotogràfiques de Vicent anaven presidint, des del fons de
l'escenari, cadascun dels quadres escènics de la polifacètica aportació de
l'amic lletraferit, al món, cultura, societat i folklore castellonec.
Vicent, ahir vam tenir-te present, hui ho
continuem fent, demà i per sempre també, mai deixaras de ser un dels nostres…
De la terra la meua terra,
de la mar, la meua mar,
del poble, el meu poble,
de la llar, la meua llar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada