El foc i el bany de Sant Joan

 Avui és la vespra de Sant Joan, la nit més curta de l'any al nostre hemisferi, una nit de festa i de germanor que manté una riquesa ritual i simbòlica que poques festes posseïxen. Foc, aigua, herbes, dites, balls, sanacions, configuren una nit, aquesta propera, en què els elements que ens envolten prenen nous significats. Moments màgics en els quals tot és possible...

És tradició la nit de Sant Joan, recollida de la celebració cèltica del Beltaine, encendre fogueres en els cims de les muntanyes, al llarg dels rierols, en la meitat dels carrers, al capdavant de les cases o a la platja, per purificar-se i protegir-s d'influències demoníaques i assegura el renaixement del sol. Diu un poema de Joan Maragall...

"Ja les podeu fer ben altes

les fogueres aquest any

cal que brillen lluny i es vegen

els focs d'aquest Sant Joan.

Cal que es vegen de València,

de Ponent i de Llevant...

i en fareu també en la Serra

perquè els vegen més enllà...

i el crit d'una sola llengua

s'alce dels llocs més distants

omplint els aires encesos

                                                                                    d'un clamor de Llibertat!"

La tradició del foc en aquesta nit es manté ben viva gràcies al contingut social, col·lectiu, socialitzador i cerimoniós que porta implícit, i que porta lligat el costum de saltar sobre la foguera per la creença que aquell foc adquireix propietats terapèutiques i profilàctiques.

També el costumari popular recull la creença que l'aigua canvia d'estat durant la Festa de Sant Joan. Es creu que durant aquesta nit és benefactora, adquirint propietats remeieres i que, el contacte amb l'aigua durant la matinada és positiu i desitjable per tal d'aconseguir salut i sort, fet que ha originat diferents pràctiques festives relacionades amb les aigües, com beure, banyar-se, remullar-se...

Si de la foguera i flama podem trobar una dita popular que diu "qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l'any", també de les propietats que assoleixen les aigües en aquesta nit es diu "bany de Sant Joan, salut per a tot l'any".

Moltes altres tradicions, creences, ritus i costums es fan realitat en la nit més màgica de l'any, en aquesta atmosfera mítica on l'inconcebible esdevé versemblant, on l'irreal es pot arribar a tornar real, perquè en l'inconscient, tots volem, ser posseïdors d'un poc d'aquesta màgia, ni que siga un cop a l'any, per poder canviar la realitat quotidiana i complir els nostres desitjos més amagats.

"El dia de Sant Joan n'és festa tot el dia

en fan festa els cristians i els moros de morería

tallen el pa el dia abans per millor folgar aquell dia".

Amics i amigues que açò llegiu, no perdeu, no perdem mai els vells costums, ni oblidem les nostres tradicions, és la nostra cultura. Bona festa tingueu...