Amics, hem entrat a l'estiu amb tota la força i la figaflor o bacora és el fruit primerenc que fan algunes varietats de la figuera, pel juny o pel juliol. Generalment és més grossa i més basta que les del setembre, no és tan dolça i té forma de pera i diferents colors, depenent de la varietat.
Coneguda des de l'antiguitat ja formava part de les diverses cultures de la conca mediterrània des del temps dels faraons, en la cultura grega era considerada com un menjar, el predilecte de Plató, i l'aliment recomanat per Galé als participants dels Jocs Olímpics doncs té un elevat contingut en aigua i hidrats de carboni en forma de glucosa, fructosa i sacarosa, per la qual cosa el seu valor en calories és molt elevat, essent rica també en fibra i minerals com el potassi, el magnesi, el calci i en vitamines.
És una figa negra i grossa, més basta que l'agostina i setembral, i a la Plana de Castelló, se la coneix també com a figaflor, que ha sortit a la tardor i arriba ara la seua maduració. Com a figa fresca és difícil veure-la als mercats i les botigues, perquè el fruit es deteriora molt ràpidament i el seu consum s'ha convertit en un objecte de culte.
A més a més, ací, a la nostra terra, la figuera és en l'actualitat un cultiu en recessió, quasi en abandó. Malgrat el seu abandonament, el posat majestuós de les figueres a l'estiu i la seva ossamenta a l'hivern la fan un arbre imprescindible, com l'ametler, en el paisatge i la configuració del nostre l'espai rural.
Per aquestes raons, estareu d'acord amb mi que o tens o saps d'una figuera a l'horta del nostre terme per collir-ne, o has d'esperar que algun veí o conegut te n'oferisca un plateret, un present, servides en una rústega cistelleta revestida de pàmpols o en un senzill plat acabades de collir.
Per això, aquest matí, quan m'he acostat al mercat central per comprar "allò que tenia a la llista", m'ha cridat l'atenció que algunes de les parades de fruita, oferiren als possibles compradors, aquestes figues primerenques, tendres, crues i madures talment com les fabrica la natura i sense altre additament, i és que, tot i no ser les millors, la novetat fa que de segur les trobem boníssimes al paladar.
Del preu no vull parlar. Està clar que s'han de pagar les ganes i la novetat. A mi, no m'agraden massa, però sí veure-les allí, exposades, com a reclam de l'arribada de l'estiu, i més encara hui, dia tan assenyalat.
Observar la pell clivellada, alguna oberta a la contemplació, amb els pinyolats i la carn, enrevoltant-me d'aromes, convidava a una mossegada sucosa i fresca, incitant-me, junt els possibles compradors, al consum, un dels plaers absolutament insubstituïbles per més d'algun veí de la ciutat i font de records d'alqueria, de cisterna, de parra i de figuera, d'estiueig, sol, calor i mosquits, d'un temps passat que ja no tornarà mai més.
La novetat sempre té bon paladar, sobretot si es fa esperar. I l'èxtasi arriba amb aquella goteta de mel que vessa pel forat de la figa madura, d'una figa molt primerenca, una fruita de temporada, una filla en saó de la fresca llum dels matins de juny, capaç sobradament de saciar els gustos més exquisits i els desitjos més voraços. Amics bon estiu, i millors figues...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada