Barbaritat

Guanyar un sou de 40.000 euros a l'any, al nostre país i és en el temps que corren, és tenir un molt bon sou. Tot i això per aconseguir cobrar 720.000 euros, amb aquell sou, cal dedicar 18 anys complets, vora 6.500 dies de treball.

D'altra banda es fàcil de comprovar com la majoria dels treballadors del nostre país no arriben ni de lluny a aquella quantitat; això vol dir que en molts casos, ni en tota una vida laboral, de 30 o 40 anys, poden arribar a guanyar-se els 700.000 euros que “gaste” de referència.

 I si em fixe en aquesta quantitat, 720.000 euros, prop de 120 milions de les antigues pessetes, és simplement perquè acabe de llegir que eixos diners són els que cobraran “en primes”, en incentius, cadascun dels 23 jugadors i el cos tècnic de la Selecció Espanyola de Futbol en cas de repetir el títol de campions en el mundial de Brasil que es disputarà a partir de la setmana propera.

Se suposa que defensar els colors d'un país en qualsevol competició internacional, ha de ser ja de “per se” una il·lusió, un honor per qualsevol ciutadà i que a més a més fer-ho be, classificar-se, guanyar, assolir èxits, amb tota seguretat repercuteix directament en el ja elevat “catxé”, en el gens menyspreable sou que aquelles “figures”, aquells herois del segle XXI, van aconseguint en els seus respectius clubs nacionals o de fora.

En un país on la crisi està instaurada, on el llindar de la pobresa se situa per damunt del 21% de la població, on quasi el 50% de les famílies no poden permetre's el luxe de tenir vacances ni una sola setmana a l'any, on 8 milions de persones ingressen menys de 7.000 euros anuals..., que uns privilegiats, a qui realment no els hi fa falta gens ni mica cap incentiu econòmic, puguen aconseguir per tenir la sort que “la piloteta entre a la xarxa” més de 700 mil euros en un mes, pot considerar-se fins i tot injust, quan molt dels seguidors viuen en precari.

La situació econòmica actual ens ha portat a una baixada de sou dels funcionaris, a una regressió quan no tancament de moltes empreses, a una situació d'atur insostenible, i en aquest context el despropòsit de primes negociades, pactades i promeses als nostres futbolistes elegits per aquest mundial, pot desembocar fins i en al barbaritat de fomentar un odi intern envers l'esport, quasi desitjant que no guanyen, que siguem eliminats prompte, així ens estalviarem tots pagar uns diners totalment prescindibles i innecessaris.

Els jugadors elegits rentabilitzen la seua participació, no els hi fa falta res més, és el seu deure i obligació arribar el més lluny possible. Els possibles diners a repartir poden ser emprats en accions més interessants i necessàries. Pense que és una irresponsabilitat tremenda del govern de la nació, del Partit Popular, com ho va ser en el mundials passat, en l'eurocopa i en altres competicions jugar-se els nostres diners, els de tots els espanyols, com si d'una loteria es tractés.

Si el govern no és capaç de ficar-se al costat dels més dèbils, no ho faran els propis futbolistes? Estaria bé, seria tota una lliçó social signar un acord col·lectiu de lliurament de guanys del mundial, pocs o molts, a favor de diferents causes ONG's, persones sense llar, investigació mèdica, atenció a discapacitats, pobresa infantil..., que per demanar-ho no siga!!!.