És veritat que el rei de qualsevol país, també el
d’Espanya pot tenir alguna utilitat; el nostre sobirà, no gaudeix d’un poder
directe, sinó d’una autoritat conferida pel prestigi, que, en els darrers any, vulguem
o no, ha anat en forta davallada, per tant, si el prestigi disminueix, la
utilitat pot quedar en entredit.
A nivell diplomàtic compartix espai amb el ministre
d’afers exteriors i a nivell de negocis és “un obre-portes”, un relacions
públiques. Val, d’acord, però a Castelló el hi veiem lluny, i ens costa
trobar el seu paper en aquesta societat actual. Alguns pensem que no coneix els
problemes reals dels ciutadans, perquè malauradament, no està lligat al nostre
terreny i per interactuar amb la societat castellonenca cal, com a mínim xafar
el territori…
Tal vegada pe això, quan ahir va anunciar-se la seua
abdicació a favor de l’hereu, només vaig sentir indiferència i si voleu
curiositat, com si no hi anés amb mi. No va semblar-me malament, tampoc bé, no
sóc afèrrim a la monarquia, tampoc aspire a la república, em senc més
nacionalista, independentista i valencià.
Em costa entendre que en 39 anys de regnat, no haja tingut
massa temps per venir a Castelló, tal vegada està massa ocupat?. Dues,
tres visites, i poc més; el 1976 per inaugurar la Caixa Rural, el 1993 per
posar la primera pedra de la UJI i uns anys després el 2000 i 2001 per
participar en les competicions de vela a l’estiu, i pare vostè de contar.
Diuen en castellà que “el roce hace el cariño”, i frec, la
veritat, poc, molt poc. Els castellonencs coneixem el Rei i per extensió a tota
la família reial per esdeveniments recollits a la televisió i als mitjans de
comunicació, i que, malauradament, en els darrers anys o són “accidents” o escàndols.
Ara plega i Felip, l’hereu assumirà el càrrec. Que sabem a
Castelló de Felip? I més encara que sap Felip de Castelló? Poques vegades ens
ha visitat, per inaugurar la facultat de Jurídiques de la UJI, per participar
en dues ocasions a la Regata Costa Azahar, o per acompanyar les famílies de les
víctimes de l’accident de la Todolella, i punt.
Sincerament la utilitat de Joan Carles i prompte la de
Felip no la veig gens clara. No soc monàrquic tot i què la corona em mereix tot
el meu respecte. Faig vots perquè tinguem sort amb Felip i no es plegue, com el
pare, al servei del govern, i siga un rei “útil” al servei del país, tolerant,
obert i que sàpiga escoltar la veu dels ciutadans.
Un rei que visite el seu país, xafe els carrers del seus
pobles i ciutats, sense massa protocol i “bombo y platillo”, siga proper i siga
capaç d’eliminar molt de “carcamal” del seu voltant, de ser així, puga arribar
a ser considerat pels ciutadans com a un rei útil, i es guanye el
respecte i l’estima de tots els súbdits, que a hores d’ara està molt
deteriorat.
Ens convé una monarquia? Sincerament m’és igual. La
família reial té i seguirà tenint un caràcter simbòlic i no crec ens afecte
massa en el futur de l’estat, exactament igual que ho seria un president de república.
Però si la corona és una institució, donem-li una clara utilitat, que actue
d’àrbitre i moderador i s’adapte als temps que vivim. De no ser així, que
tindrem? Més del mateix, una família de funcionaris sense oposicions.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada