Flor i nata

Content i pagat ha d’estar l’amic i company Antoni Gascó de com va transcórrer l’acte de presentació de la seua obra “Crónica de Castellón” el passat divendres. Amb un Saló de Plens de l’Ajuntament, ple “de gom a gom”, la “flor i nata” de la societat governamental valenciana, no tant sols castellonenca, va aplegar-se en un acte, oficial?, per conéixer i lloar l’obra.

És veritat que l’obra és un gran treball. No he tingut el plaer de llegir-la encara, amb tota seguretat que ho faré, però si que he pogut gràcies a la generositat del seu autor, acostar-me a ella via PDF i puc dir que allò que s’ha fet i sobretot com s’ha fet, ha estat un bon treball.

Ara bé, el “bombo y platillo” en què l’obra va presentar-se a la societat va semblar-me excessiu. Des del Molt Honorable, diferents titulars de Conselleries, el president de la Diputació, la corporació municipal sinó en ple, quasi, Directors Generals, els alcaldes democràtics que la ciutat ha tingut des d’aquell llunyà 1975,  i fins i tot una representació de professors de la banda municipal per interpretar en un moment de l’acte “la marxa de la ciutat”, tots plegats donava la sensació que més que una presentació, repetisc, d’una gran obra, estàvem front un acte social-fotogràfic, on el protagonista no era ni el llibre, ni la ciutat, ni l’autor, el protagonisme l¡ocupaven els polítics, i la fotografia “oficial” que va fer-se a l’escala, i que, en definitiva, va ocupar la portada dels mitjans de comunicació al dia següent…

Malauradament alguns dels que vam acudir entre ells jo mateixa, que vaig fer-ho per l’estima envers l’amic i  perquè ell, “Tonico”, va confessar-me uns dies abans que li feia il·lusió que hi assistirà, vam trobar-nos una mica “fora de lloc”,  doncs a més a és que el protocol va fallar, el Saló, tot i haver-se capgirat de dalt avall,  va quedar menut i alguns dels convidats i en part protagonistes de l’obra, com el pintor Amat Bellés,  no van poder accedir a la Sala i van haver de quedar-se fora, va resultar que, “la crème de la crème”, la selecció de la selecció, els polítics van acaparar tot el  protagonisme.

Toni, llàstima, una gran obra, una història del poble escrita, com tu vas dir i recalcar amb un llenguatge comprensible per tots, va quedar en un segon lloc, pel darrera de “la presència i les fotografies” d’aquells que, molt em tem, només van buscar amb l’assistència i per damunt de la gratitud i reconeixement del treball ben fet, el seu propi protagonisme.

Amic Gascó, com molt be dius al Colofó, a la pàgina 468 de l’obra “la crónica de la ciudad la han escrito siempre sus gentes”, així, en castellà, doncs tota l’obra i això em dol està escrita en castellà, només en castellà,  i vet per on, aquest acte que ja forma part també de la nostra història, ha estat escrit per “una gent”, uns castellonencs i alguns forasters, que, i puc estar errat en aquesta afirmació, poc els importava el llibre que possiblement mai llegiran, el treball, l’esforç i la feina que hi ha al seu darrerra, ells i elles venien a la foto, a deixar-se veure, és el seu treball… llàstima.