Família, amics, diners... vergonya.

Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu És controvertit detallar quines característiques la poden arribar a definir, ja que aquestes varien en funció de la cultura i de l'època. Entre els membres d'una família acostuma a haver-hi una relació d'amor i de dependència, però aquests trets són subjectius i no poden emprar-se, per tant, per establir una definició.

Els amics són aquelles persones que mai t'han deixat de costat, són aquells que t'ajuden en els bons moments i en els moments roïns, i són aquells que et volen tal com tu ets de veritat.

Els diners són com la mar, quan més en té més en vol, no se'n tenen mai prou.

I la vergonya? És un sentiment que pot aparèixer quan es transgredeixen les normes socials o familiars. La vergonya no és necessàriament un sentiment de culpabilitat, fins i tot a vegades és senyal inequívoc d'innocència i, la "manca de vergonya", és la pitjor actitud que podem recriminar a algú.

I si hui parlem de la família, dels amics, dels diners i de la vergonya és perquè els nostres dirigents, locals o autonòmics, en aquests darrers temps, en aquestes darreres setmanes i dies, s'han fet mereixedors d'aquell record.

Només us en ficaré alguns exemples: l'aeroport de Castelló: quants anys de vergonya. El tancament de RTVV, quina poca vergonya, les mocions de censura a diferents ajuntaments i en canvi d'alcaldia d'un partit a un altre, on està la vergonya?...

I allò que dona peu a aquest comentari, el cas Blasco, l'ex-conseller condemnat a 8 anys de presó que ha aconseguit de moment eludir, ja què en menys de 48 hores, i tot i tenir els seus bens embargats, ha dipositat la fiança establida pel jutge en 200.000 euros.

És veritat que 200.000 euros no han de ser massa diners per un polític d'aquell nivell, però se suposa que si tots els seus bens han estat retinguts, l'haver aconseguit en tant poc de temps els diners demanats pel jutjat, haurà estat gràcies a la família i els amics, o tal vegada el partit?, siga com siga, no ha necessitat apurar el termini per aconseguir els diners, en menys de 24 hores han estat dipositats, ego... Blasco té al seu darrera un partit, una família, o uns amics rics, molt rics.

I ara la pregunta que em faig i que supose també vosaltres voldríeu saber la resposta: Qui li'ls haurà deixat? i, el que m'agradaria saber encara més, a canvi de què? I ha un refrany en castellà que diu: “amor, con amor se paga” i que d'una manera molt simple diríem ve a significar allò de “tot el que reps d'algú, hauràs de recompensar-ho de la mateixa manera”.

Diners, diners, ..... Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l'home infernal !!! Veurem en que acaba tot açò quan la sentència siga finalment ferma. De moment algú o alguns han “invertit” un capital, amb la seguretat de tard o d'hora, traure-li uns beneficis.