Florida i Granada

 A més a més de ser respectivament el nom que reben, d'una banda  l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica i d'altra, una ciutat espanyola, capital de província a la comunitat autònoma andalusa, florida i granada són cognoms que trobem lligats al terme pasqua, en el cristianisme.

La Pasqua és la festa central del cristianisme, en què es commemora la resurrecció de Jesús el tercer dia després d'haver estat creuclavat. El moment concret, el diumenge següent al pleniluni posterior al 20 de març, es coneix amb el nom de “Pasqua” i els cinquanta dies posteriors que van des del dilluns de pasqua fins el dia de Pentecosta, es coneix amb el nom de la gran “Pasqua Florida”, de manera que ahir, 8 de juny, Pentecosta en el 2014, va acabar la Pasqua Florida, i hui, seté dilluns després de la primera pasqua, s'inicia la segona pasqua o Pasqua Granada.

La Pasqua Florida rep aquell nom perquè hi ha coincidència en aquest 50 dies amb el moment d'inici de la primavera, estació on la natura viu de manera repentina i quasi inesperada l'explosió de color, formes i flaires..., resurrecció de la natura, de manera que la Pasqua Florida unix la festa cristiana, litúrgica, resurrecció de Jesús, i l'experiència del despertar de la natura, profana. En la primera setmana de la P. Florida, a la nostra Comunitat Escolar Valenciana, hi ha vacances.

I ara, després de 50 dies de l'inici de la Pasqua, arriba tot just hui, el dilluns de Pasqua Granada, doncs el temps de les flors ha passat i arriba ara el temps d'aquelles ja granades, de les flors convertides en fruits. Ahir mateixa vaig poder comprovar-ho, els caquis, els alvocats, les llimes i les taronges, ja pengen dels fruiters...

I de festa? També, però no a tot arreu. El dilluns de Pasqua Granada, hui, no és festiu al nostre poble, a la nostra ciutat, però en canvi si que ho és a Barcelona i molts altres indrets de Catalunya, com una de les festes movibles de l'any.

I aquesta celebració primaveral que incorpora antics cultes agraris relacionats amb la granació i fructificació del cereals va tenir ahir a Benafigos la seua festa, amb processó i romeria fins l'ermita de la Mare de Déu de l'Ortisella on, després de la missa, com és costum, va repartir-se la tradicional fogasseta, abans de tornar altra vegada en processó fins el poble.

Tradicions, festes, religiositat, creences populars, que grans i variades són les manifestacions, les pràctiques culturals dels nostres pobles !!!