Desajustaments

Així diguem-ho claret, desajustaments o descompensacions és el que es desprèn d'una anàlisi, per altra banda no massa profunda, de la realitat educativa castellonenca. Totes les famílies volen, volem, que els nostres fills estudien, que arriben quan més lluny millor, que facen estudis de batxillerat i després universitaris, que “tinguen carrera”.

Ho estem veient en aquests dies, les 4 universitats privades valencianes juntament amb les 5 públiques, oferixen als nostres joves un nombre superior a 180 titulacions “oficials superiors”, totes elles amb una relació directa, segons diuen, amb el món del treball i, a la vegada, més de 18.000 alumnes s'han presentat a la “selectivitat” per poder triar universitat i estudis.

Però la realitat que es troben és molt diferent, el més rellevant és que cap de les professions estrella, cap de les ocupacions més demandades en el darrer any a Castelló, ha estat relacionada en cap de les 180 titulacions ofertades per les nostres universitats.

Què està passant? Formem universitaris i després els aboquem a l'atur. Només un 10% dels contractes del darrer any signats a la nostra província han estat per titulats universitaris.Cal baixar fins el lloc 18 per trobar una oferta de treball que exigisca formació elevada, estudis universitaris, administració i direcció d'empreses.

Pel contrari les professions estrella diríem a la vista del nombre de sol·licituds i contractes signats en el darrer any, l'altre 90%, han estat les de cambrer, peó agrícola, netejador, peó industrial, venedor i ajudant de cuina. Cap d'elles amb exigència de formació elevada.

Castelló, i no som excepció, presenta una clar desajustament entre l'oferta i demanda de titulacions universitàries i la capacitat d'absorció de l'ampla gamma de titulats, situació que per més “inri” es constata que va en augment. Caldrà actuar amb consistència i fer-ho ja si no volem que l´índex d'atur entre els joves, que ja es situa per damunt del 55%, arribe a proporcions insostenibles.

La precarietat laboral, l'atur de llarga durada, els salaris ínfims, un futur incert, una manca d'expectatives pels titulats superior porta com a conclusió que l'eixida al mercat laboral no és ordenada, ni voluntària, ni coordinada amb el món universitari. Alguna cosa falla, no?

Alguna cosa estarem fent i molt malament, al nostre país en general i a Castelló en particular, quan aquelles professions amb més demanda són, justament, aquelles en les que s'aprecia un menor grau d'interés per cursar els estudis per la seua formació

Les nostres dates estan lluny de les dels països de la UE, tenim la piràmide invertida, descompensada, massa “universitaris” i pocs “professionals”, per això la realitat ens està fent veure, tot i que costa i molt, que l'accés al mercat laboral és molt més ràpid per un titulat professional que per un universitari i que, mentre sobren i sobren graduats en magisteri, per exemple, falten i molts professionals metalúrgics, aeronàutics o de la rama d'hoteleria, per citar-ne només uns quants.

Senyor Wert ,senyor ministre, a veure si és veritat i aconseguix vosté allò que fa temps s'havia d'haver tingut, que el nostre sistema educatiu funcione en pro de l'empleabilitat i no de la “titolitis”, veritables professionals que sàpiguen “fer” i facen, i no experts en el “saber” però sense feina.

D'aconseguir-ho, no ho dubte, jo seré dels primers en aplaudir-lo, però que vol que li diga, d'entrada ni vosté ni el que està fent em mereix cap confiança.