El nou Castàlia

Hui 17 de juny, es complixen 27 anys de la seua inauguració. Cap mitjà de comunicació s'ha fet ressò de la notícia. Ha passat sense pena ni glòria. Llàstima, per això jo hui des d'ací vull mirar enrere i parlar del nostre estadi, del Municipal de Castàlia, on el Club de futbol que porta el nom de la ciutat, tantes vesprades d'alegria ens ha donat i que, malauradament en els darrers anys, s'ha convertit en un niu de problemes.

El 17 de juny de 1987 fou dimecres i el dia elegit per inaugurar el nou estadi. Anteriorment havíem tingut a la ciutat dos camps de futbol, el primer amb una capacitat de 6.000 espectadors, el Sequiol, ubicat al final del carrer d'Herrero, i que va quedar menut quan el 1941, l'equip local va pujar a primera divisió, i el Castàlia, inaugurat el 4 de novembre de 1944, essent alcalde de la ciutat en Benjamí Fabregat, amb diverses exhibicions gimnàstiques al matí a càrrec de la Secció Femenina i del Front de Joventuts i a la tarda, celebrant-se el partit de futbol entre l'Atlético Aviación i el CE Castelló, vencent els albinegres per 2-1.

Quan la temporada 1980-81 el Club Esportiu Castelló va ascendir a primera divisió, l'afició va demanar a veus un nou camp que estiguera d'acord amb les necessitats d'una ciutat amb un club en la màxima categoria del futbol.

Prenent com a model el Mini Estadi de Barcelona i canviant l'orientació en poc més de 10 mesos i 350 milions de pessetes de pressupost va encarregar-se de la construcció l'empresa Huarte. Dels 350 milions pressupostats es va passar a 500, ja que es van introduir millores en nombrosos aspectes de l'estadi com les torres de llum i les butaques blanques i negres, que en el projecte inicial no constaven, obres que van ser finançades per l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat.

El 17 de juny de 1987 va inaugurar-se, amb una sèrie d'actes com l'actuació de Danses de Castelló i Colla de Dolçainers, imposició de la insígnia d'Or i brillants al batlle de la ciutat, Antonio Tirado, que va ser un dels màxims impulsors del projecte, presència dels jugadors que van inaugurar el vell estadi Castàlia, un espectacle de focs artificials i l'esperat partit de futbol entre el Castelló i l'Atlètic de Madrid El primer gol albinegre ho va aconseguir el iugoslau Zlatan, futbolista que va arribar a mitjan temporada com a reforç.

L'estadi va ser inaugurat amb una capacitat per a 15.000 localitats, tots asseguts. La temporada 1988/89, al pujar l'equip a primera divisió, s'incrementà l'aforament fins a 18.000 espectadors/es. Posteriorment en 1996 amb motiu d'un encontre internacional de la selecció espanyola sub-21 l'aforament quedà reduït a 14.485 seients, eliminant-se totes les localitats de peu. La darrera remodelació fou l'any 2005, any del darrer ascens a segona divisió, i deixà la capacitat total en la que es manté en l'actualitat, 16.000 espectadors tots asseguts a l'enfonsar-se el terreny de joc i guanyar-se algun espai.

Castelló tenia un estadi i un club que eren un orgull. En poc més de 25 anys, hem passat a tenir un estadi que dona pena i un club que dona risa, per no dir ganes de plorar. Algú ho arreglarà? Ho faran els qui tenen la potestad per fer-ho? I la voluntad la tenen?

Senyora Carrasco, regidora delegada d'Esports, no deixe vostè que l'Estadi es degrade com està fent-ho en els darrers temps, els castellonencs no ens ho mereixem, i senyor Cruz, president del Club Esportiu Castelló, fique el que cal ficar per què una ciutat com la nostra retornem a una categoria que mai haguérem hagut d'abandonar; un estadi i un club que no és ni ombra del que voldríem que fora.