Caiguda o alliberament?

Tot just avui, s'acomplixen 76 anys d'aquell 14 de juny de 1938 quan l'exèrcit franquista entra a Castelló després “d'alliberar” els pobles dels voltants. El 4 d'abril va ser ocupada la primera de les localitats importants de la província, Morella i el 12 s'ocupaven Cabanes i Borriol.

Les tropes nacionals del general Aranda havien trencat a finals del març del 38 el front de Terol i la mediterrània podia ser abastada. Poc van tardar les tropes republicanes, exhaurides i desil·lusionades a deixar de ficar resistència,iniciant un moviment de fugida, cosa que menaria les restes primer envers València i després Alacant.

Van entrar al poble avançant prop del que hui és la N-340, els Regulars van entrar pel sud pujant des de la'avinguda de la mar i el carrer governador fins la plaça de Maria Agustina i d'allí al centre de la Vila, col·locant una bandera nacional al campanar de la Vila, tenint diferents combats al carrer Colon, havent-se de retirar a la zona de Rafalafena, per esperar l'arribada de més tropes.

La ciutat va sofrir una desbandada i per totes les carreteres i camins, els combatents republicans, els sindicalistes, dones, xiquets i vells republicans, iniciaren un exili desesperat doncs s'inicià ràpidament un procés llarg i penós de purificació, classificació i trasbals dels vençuts, de la població civil i dels ex-combatents de l'exércit republicà, en plena fugida cap a la salvació.

Les quatre sirenes del campanar ubicades a la sala de campanes del campanar, al damunt d'unes taules i encarades al carrer en direcció dels quatre punts cardinals, junt a les campanes Jaume, Cristina, Maria i Vicent, no tornarien a avisar el veïnat de l'arribada de l'aviació, però per uns quants anys més, continuarien sent útils.

El seu so característic i esgarrifador no només sonava un dia com avui, aniversari de l'alliberament, també el seu estrèpit so va servir en moltes ocasions com avís quan es produïa un incendi a la ciutat. Un toc llarg i sostingut i diversos tocs curts, servien per indicar el districte on es produïa l'incendi. Després amb el pas dels anys van emmudir per sempre i finalment en una de les “neteges” del campanar van desapareixer definitivament.

76 anys han passat del fet que pels republicans va suposar la caiguda de Castelló i pels nacionals l'alliberament segons les consignes del moment i el llenguatge de l'època. Anys i dies tristos que cal recordar perquè mai tornen a fer-se realitat.

La història posterior tots la coneixem, franquisme, monarquia parlamentària de Joan Carles I i ara, aquesta setmana vinent de Felip VIé, sense caiguda, ni alliberament, ni referèndum…. només continuitat que no és poc.