Figaflor

 Conta la llegenda que després del diluvi Noé va plantar una vinya i va fer vi. Déu que tot ho veu va veure que els fills de Noé bevien un líquid que Ell no sabia el que era. Els va demanar que li'l deixaren tastar. En haver-ho fet va preguntar-los d'on havien tret aquella beguda. Cam que va tenir por, va pensar que millor era dir-li que ho havien tret de la figuera, perquè si l'informaven que era de la vinya podria haver el perill que ordenara a un àngel que la cremara amb la mateixa flama de l'espasa que havia expulsat Adam i Eva del paradís en menjar de la pomera. Però vet per on que la sorpresa va ser gran quan Déu va dir: “Puix està boníssim! Que faça dues collites”.  

Esta és la causa perquè algunes de les figueres fan també bacores o figues-flors, fruits primerencs d'algunes varietats de figuera. Dues collites: la primera, de Bacores, que han sortit a la tardor i maduren a principis d'estiu i, després a finals d'estiu, donen les figues.

La figaflor no és tant dolça com les figues tradicionals, però té al seu favor que és primerenca, i és en aquests dies, al voltant de Sant Joan, quan ja comencen a veure'ns.

Açò de la figa ha anat com la moda. Fa uns anys, tenir una figuera era signe de prosperitat i les figues eren molt preuades, per això quan començaven a madurar, els llauradors havien de tenir molta cura, doncs corrien el perill de sofrir robatoris dels preuats fruits. D'ahi la dita “per Sant Joan bacores, verdes o madures segures”, ja que els qui anaven a robar ho feien emparats amb la foscor de la nit, i clar, a l'hora de collir-les era difícil distingir aquelles que estaven “a punt”, de les verdes. Després la figa com fruit va sofrir una decadència, deixant de ser l'arribada a casa d'aquestes delícies una de les alegries de l'any, antesala de l'arribada de l'estiu.

Ara, per allò de la llei pendular, sembla que tornen a ser molt preuades i la figa passa a ser un fruit amb moltes alternatives, no tant sols com a fruita fresca, en panfigo, també seca, deshidratada, en suc i fins i tot hi ha una espècie de “cabiar” amb “B” la base del qual és la figa amb el mateix aspecte i textura del caviar però mantenint el sabor, l'aroma i la dolçor de la bacora.

Diuen els marjalers entesos en figues-flors, ací a Castelló la paraula s'empra més que la paraula bacora, que des de les 5 a les 8 del matí és la millor hora per collir-les, ja que estan més fresques, i també la millor manera de menjar-les és al peu de la figuera recent collides i rematant la feina amb un gotet d'aiguardent o mistela.

I tot i que cada cosa vol el seu temps i el de les figues, tradicionalment, és a l'agost, ja siguen napolitanes, blanques o de coll de dama, ara a les darreries de juny, les figues-flors, grans, molludes, estovades, aquoses i refrigerants, prenen el protagonisme. La realitat és que les figues tornen a ser molt estimades a tot arreu del país, en totes les formes i presentacions.

Que aquesta nit santjoanenca us siga grandiosa. I que sapigueu triar els vostres desitjos amb seny i que si a més a més de glapir-vos la tradicional coca, mengeu figues-flors, ho feu amb moderació, i sobretot que siguen comprades i no furtades. 

Bon estiu !!!