Una molt bona notícia

Qualsevol ajuntament del nostre país, d'una manera més o menys actualitzada, amb tota seguretat, disposa d'un reglament d'honors i distincions que regula de manera oficial la lloança honorífica a persones o entitats que pels seus actes o serveis en l'àmbit local, siguen mereixedors de la gratitud del poble, dels veïns del municipi i reste constància imperible, mitjançant el lliurament del més preuats dels guardons, el nomenament de fill predilecte o adoptiu.

També el nostre, el de Castelló, disposa d'un reglament d'honors aprovat en sessió plenària el 2 de maig del 2002 conformat per 5 capítols, 19 articles, i dues disposicions, una final i una transitòria Reglament Distincions per reconèixer i agrair els serveis singulars oferits per persones vinclades a la ciutat.

Distingeix entre fills predilectes, adoptius, medalla de la ciutat, regidors honoraris i corbata d'honor. Desconec en aquest moment quantes persones i institucions han rebut al llarg de la història alguna d'aquestes distincions. És veritat que al Saló de Plens de l'Ajuntament hi ha diferents quadres amb els fills il·lustres de la ciutat, entre els quals destaquen Leandre Alloza, Matilde Salvador, Sos Baynat, Cardona Vives...però no he localitzat en cap apartat del web municipal www.castello.es cap relació exhaustiva i completa. De no haver-la, caldria fer-la pública, és de justícia.

I si porte hui a ací aquest comentari no tant sols és per cridar l'atenció sobre el fet de la dificultat que suposa conèixer aquells que per mèrits propis han estat guardonats al llarg de la història al meu poble, què també. si més no, perquè ahir mateixa va fer-se públic que la junta de portaveus municipals va prendre per unanimitat dels quatre grups polítics que la conformen, l'acord d'iniciar els tràmits per concedir al lingüista castellonenc Germà Colom el títol de fill predilecte, i al sacerdot Ricardo García, “el padre Ricardo” el de fill adoptiu de la ciutat.

Fill predilecte i fill adoptiu. Quina és la diferència? Molt clara, predilecte per haver nascut a la ciutat i per les seues destacades qualitats o mèrits hagen assolit prestigi en qualsevol camp essent un clar referent per la ciutat, adoptiu exactament igual però sense haver-hi nascut al municipi.

Germà Colom castellonenc en l'actualitat catedràtic a la universitat de Basilea ja ha rebut al llarg de la seua dilatada vida diferents i altes distincions, Valencià de l'any 1982, Premis com el Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I, o el d'Honor de les Lletres Valencianes, el Crítica Serra d'Or, o les Creus de Sant Jordi i d'Alfons X El savi, doctor honoris causa de les universitats de València, Alacant, Jaume I i Autònoma de Barcelona, un ciutadà del món que mai ha renunciat a la seua terra, al seu país i la seua llengua.

 

I el “padre Ricardo”, forcallà i des del 1979 dedicat en cos i ànima als marginats de la societat castellonenca, transeünts, estrangers, drogoaddictes, malalts i pobres. Creador i impulsor de centres educatius, associacions gitanes, menjadors socials, associacions OSIM i Tramensin, lligat de per vida al compromís social. Capdavanter en la dedicació al pobre i marginat.

Dos persones importants i a qui, la ciutat, els veïns, mai els hi estarem prou agraïts. Defensors de la cultura i la societat, defensors de la llengua i la vida, i qui he tingut el plaer de conèixer personalment i que formen part del bagatge humà del meu poble i que faig vots perquè d'ací no massa temps siguen honorats com es mereixen. Tot un encert dels grups polítics municipals a qui felicite des d'ací i públicament.