Sant José Mari...

 Avuí l'església catòlica honora amb especial atenció un sant aragonès nascut el 1902 que va morir tot just un 26 de juny de 1975, fa hui 39 anys i que fou canonitzat pel papa Joan Pau II l'any 2002, acció coneguda popular i irònicament com la “turbocanonització”. Sant José Maria Escrivá fundador de “l'obra”, de l'Opus Dei, del nou camí dins l'església, de la santificació a través del treball.

Des de la seu fundació el 1928, l'Opus ha sabut crear un embolic que no es correspon amb l'estructura de qualsevol organització que, en situacions de normalitat democràtica, es regeix pel principi de la transparència. El secretisme i l'opacitat financera han estat presents en la seua sòlida instauració i des dels anys 50 del segle passat va tenir grans parcel·les de poder al nostre país, estenent-se des de les universitats fins les editorials.

Tot i que a la mort de Franco va produir-se un replegament, amb els governs “de dretes” del partit popular amb Aznar al seu capdavant va seguir aconseguint nous reptes i una gran influència religiosa que, a hores d'ara, impregna la política de les administracions a nivell mundial.

Si alguna cosa caracteritza a l'Opus Dei hui, és el seu funcionament clarament endogàmic, amb una fèrria instrucció dels seus membres en centres educatius propis, sense que els tremole el pols a l'hora de reclutar joves. Això, juntament amb l'obsessió per la jerarquia familiar tradicionalista fa que el control “pel superior” d'una banda, el caràcter elitista dels seus centres educatius, col·legis de rics i riques, per un altra i els clubs, obres corporatives al servei de les famílies, cree persones enfrontades contínuament entre el món interior i la realitat exterior com a font de pecat.

Ací, a les nostres terres, el fet explicable de la proximitat ideològica de l'Obra als plantejaments del partit governant, ha repercutit també en una cada dia major presència social; Terranova, Miralvent, Moreres... són clars exemples a Castelló de l'Obra del Sant i viver de la Universitat de Navarra.

Sota el paraigües “del caràcter propi”, de la formació en els valors humans i cristians trobem: educació diferenciada per sexes com a manifestació d'educació personalitzada i pluralitat educativa, obligatorietat d'uniformitat en el vestir, enemistat amb aquells que no compartixen la seua forma de ser i que presumint d'allò que tenen a la vegada ho fan d'allò que mai tindran, valorant als demés de manera proporcional a la situació econòmica dels seus pares... visió transcendent de l'existència humana i de la identitat cristiana.

Podem trobar també altres tentacles de l'Obra, estesa pel teixit econòmic i en una ampla gamma de sectors des del comerç fins la indústria, passant per metges, mestres o funcionaris, sota el control dels directors, tant en l'àmbit públic com privat. És públic que la família de Juan Cotino, expresident de les Corts Valencianes i membre de l'Opus Dei, estiga vinclada al finançament il·legal del PP de Camps, al Cas Bàrcenas, a la visita del Papa o la tragèdia del metro.

 

I a Castelló, serà així o no, però noms com Carlos Fabra, Juan Costa, Victor Campos, Evaristo de Vicente, José Soriano... són noms que apareixen com adeptes i arrelats a l'Obra, tot i que sembla ser que l'Opus no compta amb gent de Castelló que ocupe a nivell estatal i mundial alts càrrecs dins l'organització, però... temps al temps ,doncs el seu ideari i les seues xarxes d'influència i de control sobre el teixit social, no paren d'estendre's, i això, voleu pensar que és bo per tots? No ho sé, Sant José Mari, tinc els meus dubtes.