Curiós o sorprés.

Va cridar-me l'atenció des del primer moment en què vaig assabentar-me. Serien les tres de la vesprada d'ahir, encara no feia mitja hora que "una piulada" al Twitter Oficial de la Generalitat Valenciana s'escampava per tot el País. Així, en castellà: "'Ya ha aterrizado en Zaragoza el avión que transporta una parte del material con todo el equipamiento sociosanitario que hemos adquirido en China. Es un primer envío que se comenzará a distribuir en las próximas horas cuando llegue a la Comunitat Valenciana" acompanyant-se d'un VIDEO on el mateix president, el senyor Puig, compareixia i feia pública la notícia.

Una notícia esperançadora, ja que, per fi, el primer enviament del material comprat a la Xina, mascaretes, guants, equips de protecció, respiradors..., tan necessaris en aquests moments per a fer front a la pandèmia, podia començar aviat a distribuir-se a tot el nostre territori.

Però a la vegada que la notícia em semblava del tot esperançadora, també em resultava del tot curiosa i sobretot sorprenent, fent-me a mi mateix una pregunta: No tenim aeroports a la nostra Comunitat? No haguera pogut aterrar aquest avió a Manises, a L'Altet o a la Vilanova? Com és que l'aterratge s'ha fet a 300 quilòmetres de la seua destinació final? No m'ho acabava de creure...

No sóc ni enginyer aeronàutic ni tècnic en aviació comercial, però supose que l'única cosa que l'avió necessitava era una terminal de càrrega adequada i supose, puc estar errat, que qualsevol dels aeroports, València, Alacant o Castelló, disposen d'aquest tipus d'infraestructura.

Més encara, el CCAV, el Centre de Càrrega Aèria de València, una plataforma logística intermodal que funciona des del 2004, operativa les 24 hores del dia els set dies de la setmana, amb unes instal·lacions aprovades per la Unió Europea per a tota mena de productes, crec haguera estat el lloc ideal per a l'aterratge d'aquell avió, ja que, a més a més, es troba en una situació estratègica al centre de les tres províncies.

Aleshores, on ha estat el problema? Per què i per qui s'haurà pres aquella decisió? El fet d'haver arribat a Saragossa, com a mínim haurà suposat el fet d'haver d'integrar i coordinar-se amb altres mitjans de transport per fer arribar tot el material als nostres centres sanitaris, amb l'increment de diners i temps que allò, segur ha de suposar.

És veritat que els aeroports de Madrid, Barcelona, Vitòria i Saragossa, són en l'actualitat els que mouen el negoci del transport de mercaderies a Espanya i sobretot el de Saragossa, s'ha convertit en poc més de 15 anys en el gran "hub", el gran centre de transferència aèria, i tot gràcies a Inditex, a la firma del senyor Ortega, ja que és des d'aquell aeroport des d'on la firma distribueix a tot el món.

Molt curiós i sorprenent resulta que, després de la donació que fa uns dies va anunciar-se feia el senyor Ortega de 300.000 mascaretes quirúrgiques protectores, material escàs en molts hospitals, i que posava a disposició de Govern tota la seua capacitat logística i d'aprovisionament per transportar des de la Xina de tot material sanitari comprat per l'executiu espanyol, i que el senyor Puig, anunciara la vesprada d'ahir, que el material sanitari que la Generalitat Valenciana havia adquirit també a la Xina, arribara justament a l'aeroport on logísticament  pel volum de negoci, "és l'amo" el senyor Ortega. Serà o no serà molta casualitat? Hi ha transparència o com diuen al meu raval "sabem de la missa la meitat"?

Curiós i sorprenent que la compra valenciana coneguda amb el nom de "ruta de la seda" feta realitat amb el suport del senyor Chen Wu Keping, un empresari xinés lligat a la localitat d'Ontinyent tinga com a "parada" intermèdia Saragossa, de la mateixa manera que el passat 17 també les donacions que va fer un altre empresari xinés, el senyor Jack Ma, propietari del grup comercial Alibaba, de 500.000 mascaretes mèdiques, arribaren al mateix aeroport.

Entre curiositats i sorpreses, espere que el material estiga prompte en mans de qui ha d'estar, i que el criteri pel seu repartiment siga coherent, arribant en primer lloc al personal sanitari dels hospitals i després al relacionat amb els serveis socials, però també als efectius públics, a les cadenes alimentàries i a aquelles empreses que també necessiten aquest tipus d'equipament. Siguem responsables i fem cadascú bé el que hem de fer, per això jo seguisc, curiós i sorprés,tancat a casa...