En una situació com la que estem vivint en aquests moments, amb 12 dies ja
de confinament, el tancament a casa és una responsabilitat individual que ha de
procurar pel bé comú, majoritària en la societat, amb tots els inconvenients
físics i psicològics que comporta, i que cal mantenir per consciència social i
deure ètic, malgrat les dificultats que el fet pot arribar a comportar.
El confinament familiar també és una situació que ens obliga a canviar
dràsticament de ritme de vida, en molts casos a parar en sec, amb la necessitat
d'aprendre a cultivar l'autocontrol, manera per aconseguir evitar més tensions
que les necessàries. Aquest fet suposa l'exigència de ser més responsables i la
lluita per no caure i, el que és encara més greu, fer caure als que ens
envolten en la depressió o el pànic, o fins i tot fer-los subjectes de les
nostres dèries.
Finalment i amb relació a la responsabilitat social, els mitjans de
comunicació, com formadors de l'opinió pública, i que ens mantenen en contacte
amb el món, estan cridats també en aquests dies de pandèmia a jugar un paper
crucial en la consecució d'una societat plenament i veraçment informada, sense
intoxicar, amb sensacionalismes, la crua realitat.
Si, per codicia, ingratitut, egocentrisme o interessos partidistes aquestes
responsabilitats no són assumides en totes i cadascuna de les seues facetes, si
no es compleixen les obligacions, compromisos o tasques assignades, es cau
irremeiablement en un exercici d'egoisme, que no podem ni debem permetre, i que
cal combatre amb duresa.
Ahir mateix, vaig assabentar-me de tres actuacions que van esgarrifar-me, i
que vénen a demostrar que "més d'un" encara no s'hi ha pres la
situació amb tot el rigor que mereix i que altres, de manera del tot
vergonyosa, volen traure profit de la situació, fent gala d'una total
irresponsabilitat.
La primera, en l'àmbit de la irresponsabilitat individual, ho anunciava el
passat dilluns en una de les seues intervencions el ministre Grande-Marlasca:
"dos malalts infectats pel coronavirus van escapar-se d'un hospital de la
localitat madrilenya de Leganés i un altre va fugir d'un centre sanitari de
Benidorm". Abandonament de manera indeguda, negligent i imprudent, actitud
insolidària, algú ho compren? Com és possible? Què ens passa? Irresponsables!
La segona, per tots tristament coneguda, un acte de violència masclista en
l'àmbit familiar, al cap de pocs dies d'iniciar-se el confinament a casa,
Karina, una dona d'Almassora va ser assassinada pel seu marit i en presència
dels seus dos fills menuts. L'espai de la casa, espai considerat segur per a la
dona, possiblement va convertir-se per ella en una presó. Tal vegada calia
haver-se actuat abans o d'una altra manera, sempre quedarà el dubte, davant
d'un assassí, d'un irresponsable!
I la darrera, dins l'àmbit social, la intoxicació informativa i
malintencionada de la notícia que publicava ahir el diari de tendència
conservadora "La Razón" amb el titular: "Sánchez desoyó comprar
test y limitar vuelos hace un mes", en clara referència a manipular i
desprestigiar el govern nacional, ja que, tot i ser veritat que el president
del Govern de la nació no va tindre en compte les advertències que el passat 23
de gener ja se li van fer amb relació a la contenció dels efectes que
l'arribada del COVID-19 podien tenir al nostre País, el diari "amaga"
que aquesta petició no va ser feta ni per les autoritats sanitàries, ni
internacionals, especificant el redactor de la notícia, el senyor Pablo Gómez,
que van ser, quina casualitat, els partits polítics més crítics amb el Govern,
el Partit Popular, Vox i Ciudadanos, els que van ficar l'accent en la
necessitat d'actuar. I jo em pregunte: sense recomanacions dels experts
sanitaris s'haurien d'haver-hi pres mesures dràstiques? Com haguera reaccionat
aleshores l'oposició? És molt fàcil i lleig criticar "a bou passat" ,
i poc o gens ètic; en aquests moments "voler fer llenya" del govern.
Senyor Marhuenda, director de La Razón, és vosté també culpable de la
irresponsabilitat social del seu redactor!
Si volem que tot açò passe, que prompte ho mirem com un somni, cal que tots
mesurem les conseqüències de les nostres accions cap a la nostra pròpia
persona, però sobretot mesurem o ens adonem de les conseqüències que aquestes
tenen en altres persones, del nostre àmbit familiar i social, pel bé de tots no
siguem, ara més que mai, irresponsables!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada