Coronavirus i “No-Magdalena”...

 Avui és el dia 91 de l'any i darrer del mes de Març, mes que a Castelló serà recordat per sempre com el "del coronavirus" i el de "la no-magdalena", dos elements, el virus i les festes, antagònics, que hi han pres protagonisme a la vegada, fent que d'una banda ens confinàrem i tancarem a casa, aïllament que a hores d'ara encara continua i ha de continuar, i d'altra en la no celebració de les nostres festes fundacionals, que fa ja més de quinze dies van haver-se d'ajornar i, tampoc encara, sabem quan podrem celebrar-les.

Dimarts 31 de març, la lluita de la societat castellonenca, dels veïns contra "el bitxo" continua en tots els fronts, sanitari, econòmic, escolar, familiar, personal... Hem perdut alguna batalla, cada dia tenim baixes, però estic segur que, tard o d'hora, la guerra la guanyarem, no hem d'abaixar la guàrdia i hem de coordinar tots els esforços perquè el triomf final, encara que haja de ser dur, siga més prompte que tard i, aleshores, podrem tornar a eixir de casa i tot el passat serà com un mal somni.

Dimarts 31 de març, fa ja més d'una setmana que les festes haurien d'haver acabat. Sabem que les nostres festes estan lligades a la Quaresma i aquesta a la Pasqua, fet que es tradueix en que cada any "la romeria" i tota la setmana de festes, pugen i baixen pel calendari. En cas d'haver estat aquest 2020 "un any normal",  la Magdalena seria història i ja estaríem pensant en les festes de Maig o de Sant Pere.

Des del meu aïllament i pensant que no sempre ha de ser així, voldria recordar aquells anys, pocs, en què tal dia com hui, el darrer del mes, encara estàvem en festes. Aquells anys en què la Magdalena "va caure alta" al calendari i com van o vam viure aquest dia els castellonencs del moment.

És sabut que han estat des de l'any 1945 i fins a l'any 2019, setanta-cinc "setmanes" festeres, i que tot i per circumstàncies, mai sanitàries, en alguns anys van haver d'ajornar-se, canviar de data o suprimir-se alguns actes, però mai va haver d'ajornar-se la setmana festera totalment fins aquest 2020.

Tot i això només en huit ocasions, tal dia com hui, encara estàvem en festes. Resulta curiós comprovar com l'any 2011, l'any que més "alta ha caigut" la Quaresma, era dijous fester, l'any 2000 hui era divendres de festa, en tres ocasions, els anys 1962, 1973 i 1984, hui va ser segon dissabte fester i en tres ocasions més, en els anys 1946 i 1957, tal dia com hui va ser el Vitol!, el darrer diumenge de Magdalena.

Però, si, he dit bé, en tres ocasions tal dia com hui s'acabaren les festes. He assenyalat els anys 1946 i 1957, se contar, en falta un. Sabeu quin és?  Casualitats de la vida, va ser la darrera edició fins ara celebrada i viscuda, la de l'any 2019, en què les festes van celebrar-se entre el 23 i el 31 de març.

Vet per on, quantes casualitats, tot just hui fa un any, tot i estar de festa, també vam tenir un dia "passat per aigua", amb pluja persistent que, recordareu, va impossibilitar entre d'altres el llançament de la darrera mascletà de Caballer o el Concurs Nacional de "retalladors" taurins, deslluint també el Vitol final.

Ara un any després i, veient el que ha passat enguany, em queda el dubte si aquell final del mes de març del 2019 no voldria ser una premonició del seu germà, el del 2020.

No sóc futuròleg, per tant no vull especular i vull creure que és lògic suposar que res del que succeirà és necessàriament una conseqüència del que ha passat i està passant, i que prompte, de la mateixa manera que hui diem adéu al mes, direm adéu per sempre a aquest coronavirus i, a la vegada, celebrarem amb més ganes si calen les millors festes del món, encara que si voleu més coincidències i  celebrar el Vitol tal dia com hui, 31 de març, haureu d'esperar a la 86 edició de les festes, l'any 2030. Jo no vull esperar tant...