Màrqueting als anys 20 del segle passat.

El cine va arribar a Castelló el 10 de desembre de l'any 1896, fent-se les primeres projeccions al Teatre principal; segons les cròniques les primeres projeccions foren les pel·lícules curtes, "Baños de playa", "Baile en el jardín de París" i "Una disputa acalorada dentro de un cofre", projeccions fetes amb molta dificultat i foscor perquè la ciutat encara no disposava de llum elèctrica, emprant-se un projector manual i llum drummond, amb flama de calci.

Tot i això, encara han de passar uns anys perquè Castelló tinguera la primera sala de cine estable, el tristament recordat "cine a Paz" ubicat al cantó entre els carrers Asensi i Herrero, que inaugurat el 1910 va romandre obert fins a la tràgica vesprada del 17 de novembre de 1918.

En aquests primers anys del segle passat i abans de les inauguracions de les sales Royal el 1921, la reobertura de la Paz, amb el nom de Doré el 1924, o els cines Victòria i Goya els anys 1928 i 1929 respectivament, va adquirir gran importància el saló-teatre Novedades, que anys després seria transformat en el "capítol cinema" i ja en la seua darrera època en el cine capitolio.

I si hui, i des del meu confinament, porte aquest record al meu blog, és perquè tal dia com hui de fa 100 anys, un 20 de març de 1920, un curiós esdeveniment va tenir lloc en aquest cinema, un saló ubicat al carrer del General Aranda, hui Asensi, cantó amb el carrer d'En Lluís Vives, que havia estat inaugurat el darrer dia de l'any 1913 amb un espectacle de varietés i que havia projectat el 2 de gener de 1914 la seua primera pel·lícula.

Una gran sala que disposava de 800 localitats i un sistema "modern" de projecció, però que al poc de la seua inauguració, el febrer del 1914, va haver de canviar d'empresari, fent-se càrrec el senyor Miguel Montesinos.

Diuen que el saló era una mena de magatzem amb butaques de fusta i va ser conegut com La nevera pel fred que feia al seu interior. Oferia bons programes de cinema i varietés, de forma mixta, i en el conjunt musical que hi actuava tocava el gran violinista Tomàs Viciano. Una de les últimes actuacions en persona sobre el seu escenari va ser el famosíssim "Fatty", un grassonet que fora de la pantalla era imitador d'estrelles.

El cas és que el Novetats no atreia el públic i el senyor Montesinos va cedir l'empresa als inicis del 1920 als senyors Martí Balaguer que, per incitar als castellonencs a acudir a la sala per ser testimonis de les millores efectuades per a la projecció referents a la lluminositat i fixació de les imatges, i per fer competència al programa del salón la Paz, que anunciava la pròrroga de les actuacions de la ballarina Linda Sofia, el duet Los Wiverki i l'estrena de "la bala de bronca", promouen tal com podem llegir a les pàgines del "Heraldo" d'aquell mateix 20 de març, un esdeveniment mai ocorregut a Castelló.

L'anunci deia que a més a més de contar la sala amb la cantant Emilia Domingo i la ballarina Diadema, i la projecció del film "El sello gris", per correspondre l'empresa al favor del públic castellonenc, l'endemà 21, a les dotze del matí, es dispararia una gran tracta col·locada al llarg del carrer Asensi, de la qual, en explotar els tronadors, es desprendrien 200 entrades que, recollides pel públic present, donarien accés a la funció de la nit.

Ni què dir que l'afluència de públic a la traca va ser notòria i aquells que no van tenir la sort de recollir una entrada, van passar per taquilla i al preu de 0,30 pessetes la butaca, 0,20 la davantera i 0,15 la general, van poder gaudir de tan escollit programa.

Tot i això el Saló mai va arribar a assolir la popularitat del "La Paz" i, al cap de pocs anys va reconvertir-se en garatge, sent l'any 1931 quan es reinaugura com a "Capitol cinema", una sala de "cine parlat" que l'any 1946 passa a ser  el "Cine Capitolio", tancant les seues portes de manera definitiva l'any 1963 i construint-se en el seu solar l'edifici més alt de Castelló.