La vesprada-nit d'ahir diumenge, la notícia va escampar-se ràpidament per
mitjà de les xarxes socials. El més universal dels castellonencs vius, el
primer filòleg valencià que va prendre la seua parla de Castelló com a punt de
partida pels seus nombrosos treballs, l'apassionat de la seua llengua materna,
el Mestre, el Professor, l'Investigador i posseïdor de les més altes
distincions acadèmiques locals, autonòmiques, nacionals i internacionals, el
científic de la nostra llengua, l'únic fill predilecte que teníem en vida a la
nostra ciutat, va passar a continuar fent tertúlia amb els altres "deu
sabuts" castellonencs, Matilde Salvador, Sos Baynat, Miquel Peris, Herrero
Tejedor, Artola, Porcar, Adsuara, Gasset...
Un home nascut al 57 del carrer d'Amunt quan l'any 1928 volia arribar a la
seua fi, i que malgrat haver passat una gran part de la seua vida fora de la
terra, Barcelona, Lovaina, Zuric, Basilea... mai va oblidar-se dels seus
orígens, reflectint ben clarament el seu tarannà humà i acadèmic.
Vaig conéixer personalment el professor Colón gràcies a una invitació que
vaig rebre de l'ajuntament de Castelló per assistir, al saló de plens del
consistori, el dijous 7 de gener del 2016, a l'acte de presentació del primer
llibre que dins la col·lecció N-32, l'ajuntament editava per donar a conéixer
els estudis realitzats en la nostra llengua. Un llibre que rememorava el lèxic
castellonenc dels inicis dels anys cinquanta i que encara ara es manté viu.
Arribat a casa, va faltar-me temps per endinsar-me en aquelles pàgines, un
diccionari de la parla de Castelló i els seus pobles, tal com el va definir el
professor, i que recull mitjançant 957 paraules recollides en 22 pobles, les
accepcions de la lingüística autòctona provincial. Al mateix moment que anava
llegint-lo feia les meues pròpies anotacions al marge, per treure, en acabar la
seua lectura, algunes modestes conclusions.
Ahir, en assabentar-me del seu traspàs, vaig rebuscar a la meua biblioteca
aquell "vocabulari" i hui he tornat a rellegir-lo, no com en aquell
gener del 2016 per redescobrir paraules autòctones del meu poble, ara amb un
cert enyor i regust.
Com a testimoni documental d'aquell període cronològic i
xicotet homenatge a l'admirat darrer fill il·lustre de la ciutat, vull compartir amb aquells que açò llegiu les
meues anotacions, les curiositats que va despertar-me aquella primera lectura.
Ja he assenyalat que són 957 les paraules que conformen el vocabulari, de
les quals vaig fixar-me amb més detall en 443, poc menys de la meitat (el
46,3%), 316 que conformen la totalitat dels mots castellonencs d'àmbit general,
és a dir, les paraules que poden ser reconegudes arreu de tot el territori, més
127 específiques del nostre terme municipal i, a partir d'ací,vaig fer-me una
valoració personal...
I quin va ser el resultat? De les 316 paraules dins l'àmbit general i que
ens són pròpies a la gent de Castelló, era capaç de reconéixer-ne 255, perquè
amb més o menys freqüència les emprava a la meua vida quotidiana, un 80 % que
no estava gens malament, considerant que havien passat més de seixanta anys i
que tota llengua evoluciona. Paraules tan conegudes com: abadejo, algep,
bajocó, bascoll, carxofa, combregar, empomar, mangrana o pastís i moltes més.
Del 20 % restant, 61 paraules, desconegudes i per tant mai usades, algunes
van resultar-me d'allò més interessant. Us en deixe alguna per què feu
vosaltres mateixa les vostres cavil·lacions: aïna, àmec, amelar, bàssia, buc,
canyamerlo, catxap, congrell, desgraüllar, ensaig, forcó, grasada, llambrenc,
orceta, riscla, sofrage, talós, tisell o tormo, per no parlar de la troca o del
trits i xavegó.
I si passem a analitzar les 127 considerades pròpies del terme de Castelló,
resulta que 104, poc més del 81 % malgrat haver transcorregut 60 anys, encara
jo mateix les empre de manera habitual. Paraules com alsí, argilaga, botillós,
calbot, desllunat, farfallòs, gatifell o llibrell, malea, pixví o provessó,
juntament amb romer, saboritja, sangrantana, sigolletes o tabal, estan presents
en el meu vocabulari quotidià.
23 paraules però, no vaig reconéixer-les com a meues, vegeu vosaltres, a
què diríeu ens referim si sentim... bàssia, bonir, clafoll, còlvia,
escardussar, fanzella o guaixar, llevança, patxo, soligot, tartir, venzill, i
xarret.
Prou de paraules. Servisquen aquestes reflexions i curiositats com a
testimoni documental d'admiració, respecte i senzill record, al Mestre, a
l'Acadèmic, a l'Investigador, a qui sempre retrobarem en els seus treballs. Sit
tibi terra levis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada