És l'hora de fer eixir la millor part de tots nosaltres: ni misses, ni joc, ni lliure circulació.

 Quart dia de confinament, els contagis pel coronavirus van a més a tot el territori nacional, i el que és més greu, les defuncions també. La Comunitat Valenciana, que va confirmar el 3 de març, tot just hui fa 14 dies, la primera mort pel virus a Espanya, ha informat fins al moment de l'existència de 490 afectats i 9 morts. A Castelló, tot i ser una província, en relació amb la resta del territori espanyol en general i valencià en particular, poc castigada , no ens lliurem i ja hem de lamentar 38 positius i 1 mort.

El Ministeri de Sanitat calcula que el "pic" màxim de contagis de coronavirus a Espanya es produirà en els deu dies vinents, i perquè és produïsca un descens de la "corba" de contagis", cal seguir rigorosament les mesures adoptades i les que vagen adoptant-se en els pròxims dies.

Tres mesures diferents d'obligat compliment per un front comú s'han donat a conéixer en les darreres hores. Tot i que fa només una setmana semblaven del tot impossibles, a hores d'ara a ningú ens ha resultat ja cap sorpresa.

Al llarg de la setmana passada les precaucions s'havien extremat, les imatges estaven protegides, l'aigua beneïda havia desaparegut de les piles, ni comunió a la boca, ni donar-se la pau amb la mà... mesures inicials que no van resultar prou efectives, per la qual cosa, el passat dissabte va afegir-se un segon pas, la dispensa en l'obligació de participar en l'Eucaristia els diumenges i altres dies de precepte a tots els fidels cristians de la Diòcesi de Sogorb-Castelló. 

Ara, es va un poc més enllà i, pensant en la gent del nostre poble i tenint en compte les recomanacions de les autoritats sanitàries, l'episcopat, havent parlat amb els mossens, decideix, "com a mesura de prudència i col·laboració ciutadana", tancar les esglésies i suspendre les misses. Algú dubta encara que estem enfront d'una crisi sanitària grossa?

I si no vols "caldo" dues tasses. No feia massa setmanes que vam veure aquesta notícia, de segur que tots la recordareu: "El nombre de les cases d'apostes creix a les zones més vulnerables o prop de col·legis, per la qual cosa col·lectius veïnals i educatius de Castelló insten a crear un marc regulador similar al dels estancs". El joc amb un creixement espectacular, era una preocupació pels veïns com a altres llocs del territori, però  frenar aquest augment resultava molt difícil pels beneficis molt grans que comportava..

Han passat pocs dies i no tan sols tots els establiments de joc han quedat tancats, fins i tot es suspèn la venda de tots els productes de loteria nacional i de l'ONCE en qualsevol de les seues modalitats, ja siga el popular "cupó", el "rasca" o l'anomenat "joc actiu", en tots els punts de venda presencials ja siga per mitjà dels agents venedors com als Establiments o quioscos. No sé si des d'aquell llunyà 8 de maig de 1939, fa més de 80 anys, s'haurà interromput alguna vegada aquesta "loteria social". Torne a la reflexió primera: Algú dubta encara que estem enfront de una crisi sanitària grossa?

I com no hi ha dos sense tres la cosa encara ha anat més lluny i, el ministre d'Interior, el senyor Grande-Marlaska va anunciar la vesprada d'ahir el tancament total de fronteres a Espanya, una nova mesura extraordinària per frenar l'avanç del coronavirus a casa nostra, de manera que a partir d'ara i per temps indefinit, només podran entrar al país ciutadans espanyols i residents a Espanya, treballadors transfronterers, transport de mercaderies i poques excepcions més. Reflexione per tercera vegada: Algú dubta encara que estem enfront de una crisi sanitària grossa?

No sé si realment s'ha tardat massa a reaccionar o no, però per sort ens diuen, i així ho hem de creure, que encara hi ha marge per a impedir que el pic del contagi sature el nostre sistema de salut.

Una crisi sanitària com aquesta no l'havíem vista mai, i no es pot resoldre solament amb l'acció del Bisbe, del Govern, o de la Direcció General del Joc, tot i que totes tres són ara també necessàries.

La nostra actuació com a ciutadans és determinant i per això és l'hora de fer eixir la millor part de tots nosaltres, temps tindrem més endavant per guanyar-nos el cel, fer-nos rics o anar-nos-en de viatge...