El 24 de març de 1985 va ser
diumenge, un diumenge "especial" per a la nostra ciutat. El periòdic
Mediterraneo "del dia" costava 45 pessetes i una entrada de cine
"el dia de l'espectador" 125 i poc més un dia festiu.
Aquell diumenge a la pàgina
27 de les 28 que portava el diari, i a la secció d'espectacles va aparèixer en
la "cartellera", per darrera vegada, la informació-programació de
tres de les quatre sales de cine que, eixe mateix dia, acabada la darrera
funció, la de les 10:30 de la nit, tancarien definitivament les seues portes:
Goya, Saboya, Avenida i Astoria, així i per ordre d'aparició.
A l'edició següent del
diari, la del dimarts 26 de març, cal recordar que els dilluns no hi havia
"Mediterraneo", a la primera página i amb el títol "Cuatro cines
se han cerrado en Castellón" apareixia una ressenya justificant el
tancament que el senyor Dávalos-Masip, propietari de l'empresa ESYDE feia
afirmant que "se pierde dinero", i remetia a la página 31 del mateix,
on el redactor Albert Vicent, sota el títol "Renovarse o morir", feia
una crònica del tancament, tractant d'explicar que aquest era degut no a la
falta d'interés dels castellonencs pel cine, sinó per la no adaptació de les
sales als nous temps, amb programacions fetes amb la mateixa mentalitat de postguerra
i sales no renovades ni modernitzades des de les seues inauguracions.
I és que, el cinema Goya una
sala gran, pionera en la projecció de pel·lícules sonores, amb un aforament de
885 butaques, ubicat a l'avinguda del Rei, enfront de l'Institut Ribalta,
inaugurat el 15 de juny de 1929 i que, en arribar l'estiu, per evitar la calor,
traslladava la seua pantalla al terrat, sense ser mai un cine
"d'estreno", va aconseguir ser un referent local i mantenir per més
de 50 anys, obertes les seues portes.
I el Savoy o Saboya, a la
"Porta del Sol", malgrat que des del moment de la seua inauguració el
16 de setembre de 1941, va ser el més luxós "per dins i per fora" de
tots els que a Castelló hi havia i hi ha hagut, d'estil "Art Decó",
amb una gran vidriera per donar llum a l'escala, amb un luxós vestíbul, amb un
pati amb butaques de vellut, còmodes i amb un bon desnivell "per no
tapar" la visió dels espectadors, i que va mantenir-se per 44 anys amb
"estrenes" setmanals, "Recuerda", "Casablanca",
"Lo que el viento se llevó"..., hagués pogut ser el gran cine de
Castelló, fisn i tot va ser la primera sala en tenir, allà pel 1961
"refrigeració", però, els entesos cinèfils sempre van dir que la
qualitat de la sonoritat, malgrat tots els intents de renovació, mai va deixar
de ser deficient.
A la plaça d'En Cardona
Vives, a l'antic carrer de l'Aigua, al costat de la Casa del Baró de la Pobla
va romandre per més de 20 anys, el cinema Avenida. Inaugurat el 23 de juny
de1964 amb la projecció de la pel·lícula "West Side Story", la sala
tenia un aforament de 532 butaques i amb una pantalla de 12 metres, la més gran
de tots els cinemes de la ciutat, estant també el local refrigerat amb el clima
artificial Baviera. "La venganza del Santo", "French Connection",
"Loca academia de policía".. són algunes de les pel·lícules que
encara alguns recordem haver visionat per primera vegada en aquell cine, en aquesta sala, que va projectar il·lusions per més de 20 anys.
I el quart que també va
tancar aquell 24 de març, el de vida més breu dels quatre, l'Astoria, inaugurat
el 15-9-1969, i ubicat al carrer d'En Cerdan de Tallada, entre els de Sogorb i
la Ronda Magdalena, en un moment en què l'apertura de noves anava ja clarament
a la baixa. Tot i això el cinema va comptar amb les grans novetats del final de
la dècada dels 60 pel que respecta al sistema de so estereofònic, gran pantalla
ultra-lluminosa, i equip habilitat per fer projeccions de 35 i 70 mm. Una sala,
en definitiva, molt ben equipada però que no va comptar amb una programació
"de nivell", especialitzant-se a partir del 1977 en què va desaparéixer
la censura, en l'anomenat "cinema de destape" primer i
"pseudoporno" després fins al moment del seu tancament.
Actualment Castelló ciutat,
amb una població de 175.000 habitants, no té cap sala de cine dins de nucli
urbà. Comptem amb els Neocine Port Azahar, amb un bon grapat de minisales,
ubicats al Grau, amb els Cinesa Salera, ubicats en aquell centre comercial, i
el complex d'exhibició de luxe PREMIUM Estepark, inaugurats fa menys d'un any,
el 24 de maig passat, en aquell centre comercial per la companyia Ocine, amb 8
sales de projecció dotades de les més modernes novetats en tecnología i
confort.
Trenta-cinc anys després
d'aquells quatre tancaments a Castelló ha canviat i molt la manera de
"veure cine en pantalla gran". Ara tot és diferent, la manera de veure
cine, els llocs, les comoditats...., tot ha canviat per fer front a la
competència del vídeo, series, Netflix.i a la caiguda d'espectadors; i una
pregunta: ara que dien que tot va a
canviar, tindran els cines els dies comptats per allò de la por de la gent a
estar en llocs tancats conseqüència del coronavirus?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada