Ho escoltava ahir a la televisió: les falles de València al llarg de la seua història havien estat suspeses per motius diferents en 5 ocasions fins aquest 2020, i de seguida em surt la pregunta: i a Castelló, quants canvis o suspensions hi ha hagut, al llarg de la història, de les nostres festes?
Calia fer una recerca i vaig
ficar-me al repte. Un comente "les meues troballes" i com de curioses
han resultat. Cal distingir entre festa el dia de la romeria i processó, des
dels orígens fins al 1945 i, festes pròpiament dites, de la renovació, des del
1945 fins ara.
Partint d'una data, 1375,
finals del segle XIV, trobem una primera referència a la celebració d'una
romeria, sense despeses "municipals", al Castell Vell, al solar
primitiu i amb caràcter penitencial, religiós, en acció de gràcies pel
lliurament de la pesta, que es realitza el tercer dissabte de quaresma, de
manera més o menys continuada fins a les darreries del segle XVI (1572). No
sabem en quantes ocasions va deixar de celebrar-se, si va ser així, i el motiu.
Un primer canvi el trobem
l'any 1793 quan la romeria deixa de celebrar-se el tercer dissabte de quaresma
per passar al dia següent, diumenge, a la vegada que també la processó de
retorn canvia d'hora, avançant-se a mitja tarda per motius de seguretat.
Fins a l'any 1852 la romeria
manté el seu predomini religiós sobre el laic, però aquell any la
municipalitat, i per primera vegada, pensa a commemorar el 6é centenari del trasllat
i refundació de la ciutat, implicant-se i molt amb l'organització de la romeria
que, havia de celebrar-se el 14 de març però, que va haver de ser suspesa i
ajornada per pluja, celebrant-se 14 dies després, el 28 de març.
Tot i que no qualla, el 1887
trobem un intent de canvi de dia de la romeria, per poder així anar als bous
que se celebren a la vesprada, no oblidem que estem en una dècada 1880-1890
d'esplendor i luxes mai coneguts fins aquell moment al nostre poble.
El segon any del
segle XX (1902) la festa passa, per primera vegada, oficialment d'un a dos
dies, diumenge i dilluns, l'any següent, el 1903 i novament per pluja, la
romeria ha de canviar de día, del 15 de març al dia de sant Josep.
A la dècada dels anys
1910-1920 passem per anys de decadència i ressorgiment. El 1916 l'ajuntament no
celebra la festa, només una romeria religiosa es manté per no interrompre la
tradició i el 1918 és la grip espanyola, l'anomenada "cucaracha", qui
fa decaure dràsticament les ganes de festa i l'assistència a la romeria.
Amb l'inici de la dècada
dels 20 la festa torna a ressorgir i s'estabilitza en els dos dies: diumenge i
dilluns, tot i que, novament per circumstàncies meteorològiques, per pluja,
s'ha de suspendre la romeria de l'any 1921.
A la dècada dels 30 les
circumstàncies polítiques per les quals travessa el país fan que la romeria de
l'any 1933 tinga principalment un caràcter laic i es trasllade al dilluns,
mentre que els anys 1937 i 1938 per motiu de la guerra civil hi haja una
suspensió total de la celebració festiva. Tot i això, l'any 1939, encara en
guerra, el 25 de març es recupere, ara amb un renàixer fort de la tradició,
celebrant-se també "la vespra", amb el volteig de la campana Maria
del campanar de la Vila.
La primera part de la dècada
dels 40 és el ressorgir religiós i laic, església i municipalitat van de la mà,
cada any la romeria és més participativa i les circumstàncies polítiques i
religioses aconsellen fer unes festes locals diferents contrapunt a les festes
de juliol. El 1945 es dóna el pas decisiu, de dos dies festius passem a tota
una setmana i les de la Magdalena es converteixen en les principals festes que
la ciutat celebrarà al llarg de tot l'any.
Han transcorregut 75 anys i
mai la setmana de festes ha hagut de suspendre's completament. Hi ha hagut
canvis de celebració d'alguns actes emblemàtics programats al llarg de la
setmana, Pregó, romeria, desfilades, però sempre puntuals i degut
fonamentalment a circumstàncies climatològiques o polítiques.
Recordem quan el 1960 i per
coincidència amb les Falles va optar-se per avançar la setmana de festes, amb
una gran polèmica per aquella decisió o el canvi per pluja de la desfilada de
gaiates del 2008 o de la coincidència electoral del 2004.
Ara, a les portes de la
celebració del 2020 és el coronavirus qui ha fet que per primera vegada hàgem
d'ajornar tota la setmana de festes, restant a l'espera de l'evolució del virus
per trobar les millors dates per recuperar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada