Jo em quede a casa

Tinc una sensació estranya, un desassosseg, i segur que molts de vosaltres també ho sentiu. Els valencians en general i els veïns de Castelló en particular hem vist alterats els nostres plans, no només per aquest cap de setmana, el més important per nosaltres de l'any, sinó també pels catorze dies vinents.

Les mesures decretades per les autoritats nacionals, autonòmiques i locals, per frenar la propagació del coronavirus, ens "han fotut", provocant una sacsejada a la nostra forma de viure, fa pocs dies del tot impensable.

La primera vegada que vaig sentir parlar del coronavirus em va semblar una cosa llunyana. Que si un ratpenat, que si fruit de menjar coses rares... Quan es va començar a estendre per la Xina, va semblar-me alié, llunyà, i amb unes mesures de contenció del tot exagerades, coses de Xinesos! Quan va arribar a Itàlia em va seguir semblant improbable que arribara a significar alguna cosa ací a Castelló. Quan va arribar fa uns dies, vaig seguir pensant que era inofensiu, com una grip més i prou; em costa reconèixer-ho però estava molt equivocat.

Ara, els que entenen i saben, ens diuen: quedeu-vos a casa i, aquesta vegada sí, vull fer cas i he decidit quedar-me a casa, i eixir el menys possible. La situació ens obliga a deixar de pensar en nosaltres i pensar en tots.

És veritat que de por cadascú s'agafa la que vol i que circulen per les xarxes socials i l'internet moltes notícies falses, i que, quina casualitat,  justament a la gent de Castelló el virus ens ha colpejat en aquell punt més dolorós, la festa. Hui, en poques hores els coets havien d'anunciar de "la festa la vespra" i tot seguit, donar inici a nou dies de germanor, generositat, ritme, música, coets, espectacles i vida al carrer.

Amb motiu de la crisi del coronavirus tot se n'ha anat "a fer la mà", però és el moment de demostrar qui som. Poques vegades tenim la possibilitat de viure un moment històric i canviar realment el transcurs de les coses. Només hem de ser responsables i fer el que ens demanen, quedar-nos a casa per evitar més casos de contagi i el que és pitjor el col·lapse dels hospitals.

És per això que tant rostres anònims com alguns de molt coneguts ens conviden pels diferents mitjans de comunicació a seguir a peu de la lletra les mesures i, amics i desconeguts, comparteixen les seues idees i iniciatives per matar el temps entre quatre parets; la manera d'entretenir els més petits amb treballs manuals o jocs, receptes de cuina, llibres de lectura, series, programes televisius... de tot.

Ja s'han fet publiques les primeres dades i, com era d'esperar, romandre a casa com a prevenció s'hi ha traduït en un augment del consum televisiu, i per tant, de les audiències habituals de determinats programes.

Si a causa del maleït viurs hem hagut de renunciar a la setmana de festes, des d'ací i ara jo us demanaria a tots aquells que açò llegiu que fem l'esforç complementari de no eixir de casa, reduint les nostres interaccions humanes presencials al mínim, malgrat que el cap i els peus encara estiguen "en mode madalena".

No renunciem al cacau, ni a la cervesa, ni als ximos i figues, però feu-ho a casa, al costat de l'aparell de música escoltant el rotllo i canya, i fins i tot podeu, si us ve de gust, fer-vos la vostra romeria particular al voltant de la taula del menjador de casa, però de moment res més, guardeu-vos lkes ganes per més endavant, només així aconseguirem acabar amb la pandèmia. Collons quin palo!