Animals pel poble

 De vegades els insults es formulen amb especificacions: ets un porc, un ruc, una guineu, una foca, una vaca, una hiena, un garsa, un lloro, un escurçó, una rata o un gos. En aquests dies en què se'ns demana una vegada i una altra un esforç individual, assabentant-me dels comportaments incívics d'alguns dels veïns, no dubtem en qualificar-los d'animals.

Però no voldria jo avui parlar d'aquelles persones que es comporten de manera incívica, despòtica, brutal o desmesurada. La meua reflexió se centrarà en els animals en general i en concret a la relació de proximitat que, en moments com els d'ara en què les ciutats queden prou "buides d'humans", mantenim amb aquests éssers vius.

D'una banda tenim els de sempre, el gran grup dels animals anomenats "de companyia" que ocupen un lloc destacat en la societat actual, encapçalats pels gossos i gats, que en moltes ocasions produeixen efectes beneficiosos a la nostra vida, incrementant el contacte social, fomentant el sentit de la responsabilitat o fins i tot promovent l'exercici físic per allò d'haver de traure'ls al carrer.

Vet per on ara en aquestes setmanes d'estat d'alarma en què s'obliga a la majoria del veïnat a estar confinat a casa, limitant la circulació de les persones a la via pública, "treure a passejar a les mascotes" és tenir butlla per abandonar la llar. Entenc que els animalets, acostumats a pixar i cagar al carrer, els hi siga necessari eixir, però també aquest fet ha despertat la picaresca i, a hores d'ara, la policia ja ha hagut de multar a més d'un per "estar passejant el gos" a més de dos quilòmetres de casa. Quina barra i quina poca vergonya!...

I d'altra banda vull fixar-me en els altres animals, aquells que sense ser considerats mascotes, animals domèstics, també conviuen entre nosaltres, compartint l'espai a les nostres ciutats i pobles.

En aquests dies pardalets, coloms, gavines, i fins i tot garses i ànecs aventuren a endinsar-se, cada dia una mica més a les ciutats, també a la nostra, per allò d'estar més tranquils perquè no hi ha trànsit rodat, ni tanta gent desplaçant-se ni tant de soroll. 

De segur que haureu vist aquelles imatges quasi insòlites d'una família d'ànecs passejant tranquil·lament pel centre de Saragossa, d'oques a Còrdova o aquella altra d'un gall d'indi que eixint-se del seu espai natural,  passeja tranquil·lament pels carrers de Madrid, o haureu escoltat aquella notícia, de casa nostra, que informava que les brigades municipals alimentaven els ànecs del parc Ribalta per evitar que continuaren saltant-se la quarantena i feren turisme per l'avinguda del Tram.

És veritat que tots aquests animalons ja conviuen amb nosaltres de manera habitual, però la disminució de l'activitat i presència humanes permet que algunes espècies oportunistes,i això ja és molt més greu, amplien les seues àrees d'expansió, apareixent en llocs que no acostumaven, cas d'un llop a Pontevedra, un os a Astúries o més a prop nostre una família de porcs senglars passejant pel corredor verd del Camí de la Plana  o una cabra a les portes de les muralles de Morella.

Els experts creuen que molts més animals aventuraran a endinsar-se en l'asfalt en els pròxims dies i setmanes, és a dir, mentre dure el confinament, però que un cop recuperem l'activitat normal, tots aquests animals deixaran les seues incursions per les ciutats i pobles, reajustant-se al seu hàbitat natural, ja que com ens han ensenyat sempre, continue sent veritat allò de "els animals salvatges defugen el contacte humà i els espanta el soroll del trànsit". Veurem que passarà en els dies i setmanes vinents...