130 anys de l'arribada del "TOGC" a Onda: Un bon moment.

El primer que us preguntareu és que és això del TOGC, però aquells que sigueu d'ací o fa ja alguns anys que us heu acomodat, de seguida sabreu a què fa referència quan us diga que es tracta de la recordada i cada dia més estimada "Panderola".

I és que el nom oficial del popular trenet de via estreta que des del 1888 i fins al 1963 va circular entre Onda i el Grau de Castelló, després de passar per Vila-real, Almassora i la capital, inicialment no era altre que el "Tramvia Onda-Grau de Castelló", ferrocarril de via estreta T.O.G.C., tot i que amb la posada en marxa del segon ramal o línia, des de Vila- real al Grau de Borriana, l'any 1907, van afegir-se les sigles VGB, convertint-se en el "TOGC-VGB".

I si hui parle d'aquell trenet, tantes vegades enyorat, una de les infraestructures de transport més importants de la província i peça clau de l'economia i la societat castellonenca de finals del segle XIX i primera meitat del XX, i que va marcar el desenvolupament dels principals pobles de la Plana, és perquè tot just hui, es compleixen 130 anys de la inauguració del recorregut entre Vila-real i Onda, que va incrementar encara més l'interconnexió d'aquells dos pobles entre si i amb la capital, tant en referència al transport de mercaderies com de persones, de manera que a partir d'aquell moment, el trenet, quan Castelló a dures penes superava els 25.000 habitants, va augmentar encara més la seua capacitat de moviment, arribant-se a registrar, abans d'acabar-se el segle, més de 200.000 passatgers a l'any.

I és que "la Panderola" des del seu primer viatge, entre Castelló i el Grau, el 13 d'agost de 1888 i el darrer, les 21.30 hores del dissabte 31 d'agost de 1963, en aquests 75 anys, va arribar a transportar més de vint milions de persones i més d'un milió de tones de mercaderies, principalment cítrics i rajoletes, convertint-se en un mitjà de transport veritablement públic i cohesionador de tota la comarca.

Han passat 130 anys d'aquell 17 d'abril en què Onda va veure arribar el trenet per primera vegada,  i quasi 60 del seu darrer i definitiu viatge. Han desaparegut la major part dels més de 30 vagons de viatgers i més dels 170 de mercaderies que hi havia quan la línia va tancar-se, per no parlar de les màquines, tot un veritable arsenal de peces que hui tindrien un valor sentimental incalculable. Però no tot està perdut!

Hui, aprofitant aquest 130 aniversari crec és un bon moment per recordar que és possible encara rescatar de l'oblit part de la seua història, perquè les actuals i futures generacions puguen reviure un passat comú; hui, ara, és un bon moment per desempolsar el “projecte DOMO”, una idea ambiciosa nascuda l'any 2015, i presentada per l'Associació d'Amics del Ferrocarril a l'Ajuntament de Castelló, que tenia com a base la creació d'un centre d'interpretació del "TOGC-VGB".

Ara, amb un nou govern municipal i una nova concepció cultural de la ciutat, podria convertir-se en un element més formant part  del MUCC, que recollint fotografies, maquetes, algun vagó i màquina, ajudara a aconseguir que el visitant poguera recordar o conéixer la història del vell trenet.

És veritat que per allò d'haver contribuit a la cohesió de diferents comunitats veïnals, podria fer-se també com a element supra-municipal, arribant a  involucrar a la Diputació,  i que podria completar-se amb una ruta turística i pedagògica traçada per algun tram, curt o llarg, de l'antic recorregut, com un element més patrimonial, històric, turístic i educatiu.

Entenc que no ha de ser fàcil engegar la proposta, i menys encara en aquests moments en què és a la salut i a la prevenció on s'han de dedicar tots els esforços públics personals i monetaris, però com diu l'eslògan "açò també passarà" i cal tenir mires de futur.

Que els hi sembla senyora Ruiz, regidora delegada de cultura de l'ajuntament i senyora Sanz portaveu adjunta i diputada de cultura, els agrada la idea? Poden ajuntar esforços i tirar-la definitivament endavant? De segur que seríem molts els que ens alegraríem...