Pirates a Castelló.

Tot i que avui, la idea tal vegada més moderna de pirata associa majoritàriament el concepte a un delinqüent informàtic, la concepció de la pirateria presenta altres àmbits, directament relacionats amb el terme il·legalitat, cas per exemple de la còpia no autoritzada de productes o de la persona que, sota amenaces, obliga a la tripulació d'un avió a modificar el seu rumb.

I és que el concepte ha evolucionat amb el pas del temps des del primitiu significat, aquell associat a l'individu que navegava sense llicència i es dedicava a assaltar els vaixells a alta mar, o robant a les zones costaneres, sempre emprant la força, apropiant-se de botins, gaudint de festins i adquirint prestigiosa fama d'acord amb les seues malifetes. La història està plena d'aquests pirates i de les seues llegendes: bucaners, filibusters, corsaris o barbarescos, segons "el seu lloc d'actuació", les aigües de l'atlàntic tropical, el carib, el pacífic, o la nostra mar, la mediterrània.

Els pirates de la mediterrània, van ser per molts segles una tragèdia constant no només pels vaixells del comerç, si més no també pels pobles costaners. Aquells pirates procedents inicialment de Barbària, d'Algèria, al Magrib,  i amb posterioritat d'altres llocs costaners europeus, es dedicaven a la rapinya nua i crua, arrasant en ràpides incursions amb tot el que podien, abastant un camp d'actuació impressionant.

El fet de viure a prop de les platges per molts anys va ser sinònim d'inseguretat, i davant aquella situació, o bé la població s'havia de protegir en pobles a l'interior o, en el cas dels costaners, calia fer-ho amb la construcció de torres de vigilància en els llocs més estratègics per albirar amb rapidesa, l'arribada de l'enemic, comunicant a la població l'imminent perill.

Torreblanca, Orpesa, Benicàssim, Moncofa, va sofrir diferents atacs entr els segles XVI i finals del XVIII. També Castelló, havent-se d'aixecar a la mateixa platja, al segle XVII per una bona defensa, una torre, "la del Pinaret", sobre el Pujol de la Torre, entre la séquia de Na Borrassa i la séquia Mare, en un pinaret i, a una zona més elevada, per albirar millor la línia de la costa, una altra, la "torreta" d'Alonso. Malgrat totes aquestes "precaucions" els veïns, pescadors i mariners, no van deslliurar-se dels atacs.

Un d'aquells atacs, per molts anys recordat va ser el que va tindre lloc, el darrer dia del mes d'abril de l'any 1800, tot just hui fa 220 anys, quan soguerers, llauaradors, mariners i pescadors conformaven el gros dels 12.000 habitants de Castelló.

Diuen les cròniques que aquell dimecres va aparèixer de sobte una nau de pirates corsaris anglesos que desembarcant a la platja, van establir una lluita amb els pescadors i mariners, produint-se un tiroteig, i aconseguint els pirates apoderar-se d'un llaüt que, carregat amb 102 cafissos de blat, estava varat esperant un vent favorable per fer-se a la mar.

Malgrat acudir a defensar el llaüt ajuda des de Borriana, i les canonades que des de la torre es llançaven contra els pirates, aquells després d'incendiar les set o huit barraques dels pescadors que estaven a tocar de la platja, van aconseguir, endinsant el llaüt a la mar, fugir emportant-se el botí.

Continua contant la crònica que dos dels pirates per descuit van quedar-se a terra, i malgrat que van fer-se amb una xicoteta barca, no van poder arribar al seu vaixell, desembarcant a les poques hores a Benicàssim i endinsant-se per amagar-se a les muntanyes del desert. Descoberts en la seua fugida per uns traginers, van ser perseguits i capturats al barranc de Miravet i conduïts presoners a Castelló. Van confessar que pertanyien al vaixell anglés, que tenia la seu a Gibraltar i que es dedicaven al pillatge, i que un era italià i l'altre de Sevilla, desertors de les naus nacionals i enrolats amb els anglesos.

Res sabem que va fer-se amb el blat robat, on va anar a parar, ni tampoc de la sort que van córrer els dos apressats, tot i que el pare Rocafort, cronista de la ciutat i narrador de la història, en referir-se a aquells diu: "es mantenen a la presó, veurem en què paren". Si ens atenim al castic comú per aquell que era declarat culpable pel delicte de pirateria "mort sense benefici del clergat", quasi amb tota seguretat que degueren ser executats de manera pública i per penjament. O tal vegada no...

No sabem si van tornar en alguna altra ocasió els pirates a Castelló però el que si recordem alguns veïns encara, és la famosa discoteca "El Pirata" inaugurada l'any 1962 i renovada el 2015, després de més de 50 anys d'existència, que estava situada als baixos de l'Hotel del Golf, amb una estructura que simulava l'interior d'un vaixell pirata i que va transformar-se a la fi del 2016 en "Flamingo eventos", però açò és ja la base d'una altra història...