Ximpleries

Un contingut viral és aquell que es difon de forma multitudinària a Internet, ja siga a través de xarxes socials, correu electrònic o missatgeria instantània; quan aquell contingut fa referència a una provocació o un desafiament, aleshores pren el nom de repte, i és que les persones ens sentim incitades a fer aquelles coses de les quals els altres no ens creuen capacitats. Potser aquest és el motiu del gran èxit i popularitat que tenen avui en dia els anomenats reptes virals.

A mi, se'm fa difícil arribar a entendre què porta a la gent a participar en aquests reptes, si és orgull propi o trencament de la quotidianitat, però he d'admetre que no passa el dia en què no estic convidat a participar en algun, i més ara, en aquesta situació que ens trobem, en aquest estat d'alarma, on tothom està confinat a casa, dies en què és més fàcil que ens conviden a participar en aquestes cadenes que a sopar!

Entenc que aquests dies hi haja gent que busque estratègies per no avorrir-se a casa, que la quarantena està posant a prova la salut mental de molta, de massa gent, però a mi allò que proposen, en la gran majoria dels casos, em semblen veritables ximpleries, cas del que ha passat amb el repte del paper de vàter (gravar-se fent deu tocs amb un rotllo de paper de vàter com si es tractara d'un baló) o aquell altre, més senzill, de penjar una foto de quan érem menuts (trobar la foto més ridícula del nostre passat per riure'ns en comunitat), coses de poca entitat o de la més mínima importància. 

He de confessar-vos que els ulls en van fer papallones, havent de rellegir la notícia diverses vegades, quan només fa un parell de dies vaig assabentar-me de quin era el nou repte que estava "fent furor" i arrasava a les xarxes socials després de cinc setmanes de coronavirus, una gran ximpleria, una XIMPLERIA en majúscules,

Es tracta d'un repte perfecte per a tots aquells que són (que som) roïns ballant, cuinant o fent treballs manuals, però que per això no deixa de ser una gran bajanada difosa amb el nom de "Pillow Challenge" o "repte del coixí", consistent en posar-se només un coixí com si es tractara d'un vestit, subjecte amb un cinturó perquè no caiga, I fer-se d'aquesta guitza una fotografia per després "penjar-la" a la xarxa. Crec que el repte més gran serà trobar un coixí a casa que els tape la màxima part del cos, perquè la dimensió del coixí no siga un impediment per mostrar-se amb insinuacions. Marededéu quin desficaci!

Entenc que apareguen reptes com a nous desafiaments per, sobretot, si hi ha xiquets a casa, els mantinguen ocupats o distrets en el seu dia a dia, cas per exemple de la creació de cares amb figures geomètriques o pintar diferents flors i insectes, ara que estem en primavera, per retallar-los i penjar-los d'un fil per tota la casa...

Però d'ací a passar hores i hores tractant de recórrer les diferents distàncies de casa sense tocar a terra anant des de la cuina a l'habitació, com si fora un "home aranya",  fer-se un vídeo-selfie ballant allò que mai has ballat, o aconseguir ficar una granera en equilibri, francament fa parar-me a pensar si realment mereixem seguir existint com a espècie, ja que no sé si hi ha cap altra classe d'éssers vius al món que siguen capaços de fer tantes ximpleries seguides.

De totes maneres no perd l'esperança, ja que, d'altra banda, també he pogut comprovar que la creativitat i la imaginació d'algun dels meus veïns durant aquests dies de confinament en ple estat d'alarma,. ens ha deixat situacions divertides que demostren que l'avorriment també aconsegueix treure el millor de nosaltres mateixos.