La cova buida

Ahir va ser el darrer divendres del mes d'abril i, com sempre, des del llunyà segle XIV, els tretze veïns elegits de la població de les Useres, amb una reciprocitat entre el sacrifici físic humà i el benefici diví, s'haurien d'haver dirigit en solemne rogativa al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, travessant els boscos interiors de l'Alcalatén, per complir amb l'ancestral promesa de tot un poble.

Els cerimonials i cants mesurats i modèlics, els silencis, els rosaris mussitats en veu baixa, les impressionants lletanies i els repetitius precs demanant salut, pau i pluja del cel, d'aquesta rogativa de tot un poble representat per dotze homes, per quarta vegada en la història recent del poble no va poder realitzar-se.

I és que malgrat el mal oratge de molts anys, la neu, a vegades la torrencial i persistent pluja, el vent i el fred,els veïns de les Useres, per fe i per tradició, poques vegades han faltat al compromís.

En la memòria dels més grans el record de la prohibició de la rogativa l'any 1913, per falta d'entesa entre el clergat i l'Ajuntament de Vistabella respecte a l'administració del santuari, ordenada pel bisbe de Tortosa Pere Rocamora, mort a Castelló l'any 1925 i que descansa a la capella de Sant Pere de la catedral de Tortosa, i la suspensió a causa de la guerra civil, els anys 1937 i 1938.

Ara, i per quarta vegada, i per causa de la situació de confinament que estem vivint, sota el criteri de responsabilitat i coherència, aquesta rogativa i tots els actes de pietat lligats a ella, s'han hagut de suspendre i així, ahir a boqueta nit, després de la processó de benvinguda a l'ermitori, no s'haurà obert "la porta de la cova", aquell espai reservat i menut del santuari on els pelegrins passen la nit de divendres a dissabte, asseguts a terra al voltant d'una foguera, ni hauran entrat a l'església a resar i cantar els gojos...

Ni hauran sopat el de sempre, el que marca la tradició, un plat d'enciam, sopa amb molles de pa, un ou cru, fesols amb vinagre, bacallà, olives i vi. I aigua, ni hauran pogut pregar dins la cova demanant a Déu lliure al poble de les Useres, als seus més propers i a ells mateixos, de sequeres, guerres i malalties.

Resulta del tot curiós que una suspensió a causa d'un confinament per una malaltia no haja deixat complir el cerimonial habitual de tot un poble. Però front l'adversitat cal reinventar-se i això és el que aquest 2020 està fent les Useres.

De manera virtual tot el poble està celebrant la rogativa. Ahir la parròquia va acompanyar el moment de l'eixida amb el toc específic de campanes, com també ho farà aquesta nit en el moment en què els pelegrins haurien d'entrar novament al poble. També, per recordar el moment de recolliment dels pelegrins a la cova, anit, abans i després de sopar, van escoltar-se pels carrers del poble, els cants i oracions que els pelegrins haurien d'haver reviscut.

La virtual arribada de la rogativa a Sant Miquel de les Torrocelles, el pas per Xodos i la pujada al Marinet, així com l'arribada a Sant Joan, van ser moments "marcats" des de la megafonia del poble. També hui, dissabte, l'eixida de Sant Joan al migdia, l'entrada a Xodos seran virtualment compartits pels veïns, que com a manifestació d'unitat encendran ciris i els trauran als balcons de les cases, en el precís i l'emotiu moment en què la rogativa de retorn hauria de fer l'entrada i recorregut pel poble fins a l'església parroquial.

Estic segur que per desig, voler i necessitat, tots els veïns de les Useres, aquest any més que mai, estaran units, i sense que ningú falte i amb la mateixa fe dels anys passats, ahir i hui estaran vivint, aquesta situació amb l'esperança que l'any proper els pelegrins, en aquest símbol de germanor, identitat i orgull de pertinença, tornen a poder obrir la porta de la cova, pregar i demanar per tot el poble. Desig al qual jo, hui i des de la distància física, i amb tot el respecte m'unesc.