Passos

 De segur que un dels primers conceptes que vos haurà vingut al pensament en llegir el títol d'aquest comentari és aquell que fa referència al plural del nom masculí pas, que emprem per a indicar el moviment que es fa amb les cames per a caminar, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra; efectivament és la forma més coneguda, popular i emprada de la paraula.

Però no l'única, perquè aquesta és una paraula polisèmica, i si consultem el diccionari de la RAE, podem trobant-nos fins a 37 significats i usos diferents i més d'un centenar d'expressions i locucions o frases fetes que la inclouen.

De totes elles hui, Divendres Sant d'una banda, i vint-i-huité dia de confinament per l'altra, dos d'aquests significats prenen la davantera, prenen més protagonisme: els "passos o misteris", és a dir els grups de figures corpòries disposades damunt d'una peanya mòbil o d'una carrossa, expressió de la religiositat popular a les processons sacres, i el senzill acte que es repeteix a moltes llars aquests dies, "caminar dins de casa", recórrer passadissos amunt i avall com a manera per "cremar" algunes calories.

Si hui fora "un dia normal" la religió i la tradició hagueren continuat anant de la mà amb manifestacions populars. Les confraries religioses que coexisteixen a Castelló s'hagueren tornat a unir per retre homenatge a creences i devocions,"de tota una vida", lligades a la història, la devoció, el dolor i la redenció.

La Puríssima Sang, Pau i Caritat, el Crist de Medinaceli, Santa Maria Magdalena i la Tercera Ordre, hagueren tret al carrer els seus "passos" per participar en la processó general del Sant Soterrar, l'única que ha aconseguit mantenir-se ininterrompudament a la ciutat, malgrat els intents dels darrers d'any de recuperar l'antiga del Dijous Sant que no ha arribat a quallar.

Novament aquesta vesprada els quadres patètics dels diferents passos, que narren de manera visual les estacions de la passió del Salvador, a poc a poc i en caure el dia, hagueren desfilat pels carrers,  a la vegada que, com sempre, l'ombra de les vestes dels confrares s'hagués projectat sobre els murs donant por als més menuts i recordant als grans el designi funest de la mort que ens espera i, l'esperança del venciment que la fe ens dóna.

Un vast i multitudinari esdeveniment, un acte religiós, al qual la major part dels veïns haguerem, també enguany, assistit, ni que, per a alguns, només haguera estat la manifestació ciutadana d'un costum antic i popular. 

A uns i altres, a tots, "els passos" en aquest Divendres Sant del 2020,ens hagueren tornat a recordar una celebració que ve del passat i que ha de continuar formant part de la història de la nostra ciutat. Esperem que "açò també passe" i el 2021 tinguem un Divendres Sant del tot diferent.

I si hui fora també "un dia normal" la ciutat estaria quasi buida i en silenci, vet per on com ara, però per un motiu molt diferent, perquè un alt percentatge de veïns l'hauríen abandonada ni que fos per un dia, per gaudir de les platges, muntanyes i pobles propers o llunyans, per caminar amb "passos" llargs, curts o mesurats, i gaudir de l'entorn, mentre que ara, amb aquest confinament, tots ens hem hagut d'acostumar a fer els "passos" sense eixir de casa.

Mai m'haguera imaginat que algun dia hauria d'establir-me un objectiu de passos realistes, "passadís a dins passadís a fora", per mantenir-me actiu a casa i aconseguir unes hores d'exercici que compensen, més mentalment que físicament, els cada dia més enyorats passejos per la muntanya.

"Mal pas" ens està tocant viure. Com aquesta situació s'allargue molt haurem de fer vots per no "passar-nos de rosca". Aquest Divendres Sant ni els "passos lents" de les processons, ni els "passos llargs i lleugers" fets dins de casa tindran ressó al carrer tot i que, d'acord amb els que entenen, avancem cap a la fi, però no a "passos de gegant". Per tant, amics, cal "estrènyer el pas" sense "donar un mal pas", mantenint-nos a casa, la millor manera, "pas a pas" i seguint "els passos marcats", de superar el confinament  i no haver de "tornar sobre els nostres passos", perdent tot el que amb esforç estem avançant. Açò també "PAS-SARÂ"