Malgrat que es parle d'un
enemic comú, el COVID i que en aquesta situació la mort també prenga
protagonisme, en una guerra els elements que l'alimenten i mantenen sempre són
l'abús de poder, la violència, la manipulació i l'odi, res a veure amb el què
estem vivint per controlar una malaltia desconeguda fins ara, on la ciència, la
medicina, la dedicació humana i la solidaritat són els components bàsics més
emprats, i que a poc a poc han de portar-nos a l'èxit.
Sense quasi adonar-nos hem
assimilat un llenguatge fins fa poc estrany, que envolta cada discurs polític,
cada declaració institucional que ens llancen. Mai abans havíem conviscut tant
amb un lèxic institucional que parla de línia de foc, de soldats i d'enemics,
amb una "guerra" declarada. Aquest vocabulari, aquest marc metafòric,
que s'ha imposat de manera general a l'hora de parlar de virus i de les mesures
que es prenen per frenar la seua propagació, i l'ús d'aquestes metàfores
bèl·liques, amics, no m'agrada, no m'agrada gens ni mica.
Des de 14 de març, dia de la
declaració de l'estat d'alarma, s'ha repetit una situació gens agradable i que,
supose que també a vosaltres us haurà cridat poderosament l'atenció, les rodes
de premsa que, diàriament, ofereix l'anomenat Equip Tècnic del Comité de Gestió
de la crisi, no per allò que diuen, que pot ser més o menys alarmant, si més no,
per la seua posada en escena.
Deixant a banda el seu
esforç i dedicació que no fique en cap moment en dubte, l'escena resulta brutal
cada dia, un metge portaveu, director del Centre d'Emergències del Ministeri de
Sanitat, envoltat d'un General de l'exèrcit, d'un alt comandament de la Guàrdia
Civil, un altre cap de la Policia Nacional, i la Secretària General del
Ministeri de Transport, l'única dona en el quadre, i que sempre sol parlar la
darrera.
El doctor Simón s'esforça en
totes i cadascuna de les seues comunicacions en transmetre tranquil·litat, fins
i tot quan els números no agraden ni convencen a ningú, però que els
acompanyants, amb formació militar, parlen de fer front a aquesta guerra
irregular i rara, o parlen de què tots som soldats, o amb orgull diuen que
l'exercit s'ha desplegat per tot el territori nacional, que la guerra la
guanyarem o que cal lluitar i matar al virus, pense que tota aquesta retòrica
només té una finalitat, augmentar més i més la por ciutadana.
Fins i tot quan parla la
castellonera, fins fa pocs anys veïna del Raval de "les palmeretes",
la senyora Rallo, teòricament personal civil, de forma sorprenent en ocasions
també empra un llenguatge militar, avisant que "és important mantenir
aquesta guerra" i que s'ha de fer amb "la disciplina, l'esperit de
servei i la moral de victòria".
Els naix a aquest comité
parlar així o, són ordres de més amunt? Ho dic perquè també el mateix President
del Govern, el senyor Sánchez, en les seues llargues compareixences, adopta en
moltes ocasions, el mateix tipus de llenguatge bèl·lic, i parla de guerra,
enemics i fins i tot de camp de batalla...
Tot perquè en darrera
instància "prenguem por i ens quedem a casa"; senyors i senyores que
maneu, per descomptat que m'he quedat, em quede i em seguiré quedant a casa,
però no per esperit militar, ni per disciplina, ni per obediència cega, ho faré
per solidaritat, per responsabilitat, per la cura personal i col·lectiva,
perquè, estic convençut, que d'aquesta, o sortim junts o no sortim, i, per la
defensa dels més menuts, la societat del demà i per l'esforç dels membres de la
sanitat pública, que si reben tots els mitjans necessaris, estan perfectament
capacitats per salvar-nos.
No, no estem en guerra,
estem en una situació d'excepcionalitat, per tant, oblidem-nos de parlar de
guerra imaginària i d'enemic invisible i centrem-nos, mantenint la calma i amb
fortalesa, en eixir d'aquesta, sense cap llenguatge bèl·lic, no deixant que la
por ens consumisca i, sobretot, pensant que hem de fer per a recuperar, quant més
prompte millor, l'estat del benestar. Ja està bé home, ja està bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada