Dijous Sant... de fa 100 anys: Normalitat.

Hui és Dijous Sant, un Dijous Sant atípic, gens representatiu del que podem considerar tradicional a Castelló. D'una banda, tot i que els oficis religiosos continuen celebrant-se, i que poden seguir-se per la televisió, a causa del confinament i el decret d'alarma, són a "porta tancada", sense fidels, de manera que els Oficis de la celebració del Sant Sopar, acte litúrgic central d'aquest Dijous Sant, introducció del Tridu Pasqual, s'ha de viure d'una manera molt diferent de la que els cristians estàvem acostumats.

D'altra, la manifestació de pietat popular d'aquests dies, molt volguda i estimada pel veïnat, també es viurà d'una manera distinta en suspendre's trasllats i processons. Aquest matí els membres de les diferents Confraries locals, haurien d'estar enllestint els seus "passos" i preparant-se per a viure intensament l'única de les processons que a Castelló ha perdurat al llarg del temps, la de demà, del Sant Soterrar, que naturalment, tampoc podrà celebrar-se.

I des del punt de vista de "l'esbarjo, el descans i la diversió", també aquest Dijous Sant serà, per molts, estrany i rar, sense platges, muntanya, bars, hotels o segones residències. El confinament hi ha trasbalsat allò que per molts era el preludi de l'estiu, deixant-los a casa.

Un Dijous Sant i per extensió tota una Setmana Santa "diferent" si la comparem en el que ve essent aquesta Setmana de Passió i/o diversió en els darrers anys a Castelló. El fet de no poder celebrar o gaudir d'una serie d'actes, religiosos o laics, repetitius en els darrers anys, és el que fa que considerem aquesta Setmana del 2020, com "anormal"?.

Aquest concepte, el de normalitat és molt relatiu, ja que en el cas de la Setmana Santa en general i en concret els actes de hui, del Dijous Sant a Castelló, no sempre han estat "els d'ara", també, com tot, ha sofert una evolució amb el pas del temps. Només cal acudir a les hemeroteques per comprovar-ho.

El primer dia del mes d'abril de l'any 1920, va ser dijous, i en concret Dijous Sant. A Castelló va publicar-se com era costum "El Heraldo de Castellón" que en aquell moment, fa tot just 100 anys, costava 10 cèntims de pesseta. A la pàgina 2 de les 4 de què constava el diari, apareix sota el títol de "Oficios divinos" una ressenya dels actes que a la nostra ciutat van tenir lloc aquell dijous.

Us deixe unes quantes pinzellades d'aquella crònica perquè pugueu vosaltres mateixa veure les diferències:

"Cal destacar una concurrència extraordinària de fidels amb esglésies insuficients per albergar a tots els assistents, cas de Sant Miguel, Santa Clara i l'Asil, iniciant-se els actes a les 9 del matí i perllongant-se fins a les 11, amb assistència de "l'element oficial".Al llarg del matí el poble ha fet la visita als "Monuments", havent participat en la visita als Sagraris els caps i oficials de la guarnició. A les 12 i a les 2 s'han realitzat, des de la Puríssima Sang, els trasllats de la Dolorosa i Jesús a l'Hort. A la vesprada ha tingut lloc la processó presidida per una representació de l'ajuntament, debutant els nous regidors monàrquics, comptant amb un piquet del regiment Tetuan 14 amb música i banda, processó que s'ha vist animadíssima, lluint les dones les seues més preuades joies". (naturalment, tota aquesta crònica, escrita en castellà)

Davant aquesta visió d'aquell Dijous Sant, podem fer-nos diferents preguntes: Hem de considerar "anormal" la Setmana Santa d'enguany? No hauran estat també "anormals" les celebracions dels darrers anys? Hem de considerar "normal" les celebracions de fa 100 anys?

Les respostes no són senzilles i poden haver-ne per tots els gustos. La meua: tot és normal, el que es feia fa 100 anys i el que hui des del confinament podem fer, són situacions diferents amb respostes diferents, per tant em dol i molt que es parle, a la lleugera o no, d'una Setmana Santa, la del 2020, "anormal". Siguem seriosos.