Dos-cents anys... “volens vel nolens”.

Dos-cents anys en són molts o pocs segons es mire. En relació amb la vida d'un ésser humà suposen dues o tres generacions, molt de temps, però si ens referim a la història d'un poble, encara que siga el nostre, Castelló, dos-cents anys en són pocs.

Voldria dins la nostra història recordar ara i ací un fet que va ocórrer a la nostra ciutat tot just un 15 d'abril però de fa 200 anys. L'any 1820 va ser un any de traspàs, i tal dia com hui va ser dissabte...

Però fiquem-nos en situació...

"Castelló a dures penes superava els 12.000 habitants i va ser alliberat de l'ocupació francesa el 8 de juliol de 1813, proclamant-se vint dies després per les autoritats locals l'acatament de la constitució lliberal de 1812, malgrat que aquest liberalisme va ser efímer, ja que encara no havia transcorregut un any, quan el 18 de maig del 1814 arribava la notícia a Castelló anunciant que el rei Ferran VII havia promulgat, només uns dies abans, un decret que restablia novament la monarquia absoluta i deixava nuls i sense efecte tots els avanços lliberals, havent-se d'amargar o fugir els dirigents lliberals  locals per tal d'evitar la dura repressió que se'ls venia al damunt.

La ciutat  volens vel nolens, "bé o malament" va haver-se d'acomodar novament a l'antic règim i només un exmonjo i guerriller, Asensio Nebot "el frare", veí de Nules, que uns anys abans havia lluitat contra els francesos alliberant Morella, clar defensor del liberalisme, va plantar-li cara al nou règim, sense massa èxit, fugint el gener de 1817 a Gibraltar.

Però les coses van tornar a canviar a Espanya i, per tant, també a Castelló, al gener de 1820, quan el militar lliberal, Rafael de Riego, el del famós himne, va encapçalar una sublevació antiabsolutista que va obligar  Ferran VII a, novament, a acatar la Constitució. Conseqüència directa d'aquest gir va ser restituir els ajuntaments lliberals de 1814 i la convocatòria de noves eleccions municipals.

Els preceptes de "la Pepa" van convertir-se ràpidament a Castelló en una referència, i el nou ajuntament constitucional va constituir-se a finals de març, amb els mateixos components ratificats".

I arribem al dissabte 15 d'abril... les llibertats civils s'imposen a les religioses. Els anys en què el clergat s'identificava amb el rei absolutista, amb lloances desmesurades a favor del rei i dures condemnes a les Corts gaditanes i als principis de la revolució francesa, entre altres raons per la defensa dels seus privilegis, béns i immunitats, han acabat.

La clerecia de Castelló, representat majoritàriament pel clergat de l'església parroquial de Santa Maria, obligat per les circumstàncies, en acte solemne i en presència de tot el poble i l'ajuntament en ple, jura la Constitució, celebrant-se a continuació un solemne "Te Deum" en acció de gràcies, deixant constància d'aquest jurament, tan sols unes setmanes després, mitjançant la col·locació d'una placa commemorativa de la recuperació de la Constitució a la paret de la capella de la comunió de l'església, enfront de la Plaça Major de la Vila, celebrant-se grans festes populars, destacant el popular "Ball de Torrrent", crítica sorneguera contra la corrupció, la injustícia, el despotisme i els disbarats del rei, amb clara manifestació popular de la devoció lliberal de Castelló.

Malgrat aquesta devoció, Castelló va ser lliberal poc de temps, tornant a ser absolutista només tres anys després i per un nou període de 10 anys. En morir el rei l'any 1833 i havent decretat abans la llei Sàlica, van començar els embolics per la successió entre "Carlistes i Isabelins" i mentre els partidaris del germà Carles es feien forts a l'interior de les terres castellonenques, a la capital, a la plaça Major, era reconeguda reina Isabel, l'opressió dels absolutistes defensors de Carles d'una banda i, d'altra la defensa lliberal d'Isabel, va tornar a sentir-se a Castelló, però això és una altra llarga història, que s'escapa a l'efemèrides de hui...