La credibilitat, confiança i professionalitat de la ràdio.

Ho he escoltat ja en diferents moments: "En aquests dies de confinament creix espectacularment el consum de ràdio, televisió i internet, incrementant-se un 17% el nombre d'usuaris i, un 61% més de minuts el temps dedicat a escoltar, veure o navegar".

I és que obligats a romandre a casa, segons els darrers estudis, més del 86% dels consumidors hem canviat activament els hàbits diaris. I de tots els mitjans de comunicació dels que podem gaudir en aquests moments, la ràdio, un dels més antics, es manté molt per damunt de tots els altres, i es posiciona com a salvavides d'aquesta crisi, convertint-se "la veu i la música", en asil i refugi en els diferents moments d'angúnia diària, registrant-se una mitjana fins a 12,4 hores setmanals de consum.

És veritat que els altres mitjans de comunicació, més moderns i actuals, dels del moment de la seua aparició, televisió i internet, van ser els grans competidors i la ràdio semblava que anava a tenir els dies comptats. Però no va ser així i, fins i tot ara, en aquests moments de crisi, tot i que les cadenes de televisió i les diferents xarxes socials multipliquen les seues iniciatives oferint accés gratuït i programes adaptats, la ràdio, per allò de la seua immediatesa, perquè pot compaginar-se amb altres tasques i per la seua gratuïtat, es manté com a líder.

La ràdio ha estat, sens dubte, un dels invents més importants de l'ésser humà i el més important del segle XX. Per primera vegada en la història, la gran part de la població podia estar informada en temps real.

El naixement de la ràdio a Espanya va succeir durant la Dictadura del General Primo de Rivera, ja que va ser durant aquest règim quan es va començar a legislar sobre el mitjà. El dret de radiodifusió a Espanya va establir-se per Real Decret del 27 de febrer de 1923, inicialment com a monopoli de l'Estat, i la possibilitat de cobrament d'un cànon per la tenència de receptors, mantenint-se actiu, amb algunes modificacions, fins a les darreries de l'any 1960.

I en aquesta línia resulta curiosa una notícia apareguda  a la tercera columna de la segona pàgina del diari local "Heraldo", tal dia com hui dimarts, 14 d'abril però de l'any 1931, dia de proclamació de la II República Espanyola,  que feia referència a "la quota anual per llicència d'ús d'aparells radioreceptors" que textualment deia: "Atenint-nos a la importància del pla transitori de radiodifusió i donades les positives millores que en aquest sentit han d'implantar-se, les quotes anuals d'ús d'aparells Radioreceptors particulars, seran a partir del primer dia de l'Any pròxim, de 12 pts, per aparell de vàlvules instal·lats en domicilis particulars, i de 100 a 400 pts pels que s'intal·len en llocs d'ús públic, com cafés, hotels, restaurants, empreses i societats mercantils, etc."

I és que la ràdio tenia una funció social i privativa i malgrat els canons anuals, en els anys de la II República, el nombre de ràdios va començar a augmentar al país i es va convertir en el millor mitjà a través del quals els polítics exposaven les seues idees, mitjà fonamental, creïble i confiable pel veïnat. "Allò que deia la ràdio era el que en realitat passava".

Ara, quasi 90 anys després, el paper de la ràdio en aquests temps de crisi i confinament, continua sent fonamental, afectant la credibilitat i confiança de la informació, ja que és habitual que es propaguen amb molta facilitat rumors i informacions no contrastades,sobretot  a través "dels nous mitjans", internet i xarxes socials.

D'altra banda, ni els amics ni tampoc en algunes ocasions els familiars, estan sent en aquesta crisi els principals focus d'informació, ni transmetent la més creïble o fiable, i involuntàriament en la majoria dels casos i de forma voluntària i maliciosa en alguns altres, es converteixen en propagadors de rumors i rumors

La ràdio amics és qui ens dóna credibilitat i confiança, és qui s'encarrega de desmentir els rumors que envolten la pandèmia i oferir-nos les dades més fiables i els millors consells a l'hora d'afrontar la situació i, ara de manera totalment gratuïta, sense canons de cap classe.

Tinc un fill dedicat vocacionalment i professionalment a aquest mitjà i moltes amigues i amics en diferents emissores, nomenar-los seria del tot impossible, però ara els tinc més presents que mai. Des d'ací, des del meu tancament i amb la ràdio de fons, llance un visca per la ràdio i un gràcies a tots els seus professionals, desitjant-los, desitjant-vos tota la sort del món. És el meu senzill i emotiu homenatge. Cuideu-vos!