Adéu a la vella Quaresma... incert temps Pasqual.

Quan el carnestoltes va acabar, el passat 26 de febrer amb el dimecres de cendra, ningú a Castelló esperàvem que hauríem de viure una Quaresma, que tot just hui també acaba, tan confinada, sacrificada i penitencial com aquesta. Quaranta dies, diu el Nou Testament, que van ser els dies que Jesús va passar "en solitari", confinat voluntàriament, al desert.

No són quaranta encara el dies transcorreguts des del 15 de març, quan el govern va publicar el decret d'alarma, que com a principal mesura per frenar el virus ens obligava a romandre a casa en reclusió, privats de la relació directa amb qualsevol amistat i de la proximitat física de diferents membres de la família; no són 40 dies, però anem camí de superar-los.

La Covid-19, que a l'inici de la Quaresma era vist al nostre territori com a "un problema a la Xina", i ningú se l'imaginava com una amenaça seriosa, ara, en menys de quaranta dies, no només s'ha convertit en una pandèmia, font de preocupació global, sinó que està impactant-nos emocionalment, socialment i econòmicament, produint-nos uns danys directes i indirectes amb conseqüències, en molts casos, encara incerts i amb conseqüència preocupants.

Tal dia com avui, final de la Quaresma, era conegut antigament com a dia de Pasqua de Flors, o Pasqua Florida, iniciant-se "un temps d'esbarjo", unes festes que es prolongaven els dos dies següents, el dilluns i el dimarts, que antigament també eren festius, i anaven acompanyats de regals. 

A Castelló s'iniciaven la vesprada del dia de Pasqua els espectacles públics suspesos, eren principalment els cines els que tornaven a obrir les seues portes, per atraure els espectadors majoritàriament a partir del dimecres de la setmana següent, anomenada "l'Octava de Pasqua", ja que els dies "de Pasqua", eren destinats a les sortides al camp.

I tornant al nostre confinament i encara que el Ministeri de Sanitat en les seues darreres informacions confirma que l'epidemia està remetent en totes les Comunitats i que a Castelló aquesta és més que evident, ahir mateixa va publicar-se en el BOE el nou Real Decret pel qual es prorrogava de l'estat d'alarma fins a les zero hores del 26 d'abril i, davant la por que les mesures de confinament i distanciament social es relaxen, anuncia la possibilitat de prorrogar-lo fins al 10 de maig.

Confinament a casa que, per la seua necessitat, cas d'aprovar-se, sembla és una mesura majoritàriament acceptada pels castellonencs. Així que, anem fent-nos la idea que la Quaresma castellonera haurà de continuar no tan sols en aquests dies primers del "temps Pasqual", en aquesta primera setmana, en aquesta "octava", en aquests set dies que haurien de ser de goig, sinó també en una gran part de la cinquantena de dies "de temps Pasqual", aquells que van fins a la gran festa de la Pentecosta, que el 2020 "cau" el 31, el darrer dia del mes de Maig.

Ningú coneix el futur, però el present ens ofereix "pistes i detalls" que sense ser definitoris obren la porta a l'esperança amb una tendència baixista de l'epidèmia que va reafirmant-se.

Malgrat que hem d'anar "fent-nos a la idea" que ni el 26 d'abril ni tampoc el 10 de maig, "no haurem posat fi a la pandèmia", esperem que amb l'arribada d'aquella festa, la del 31, "la Pentecosta", la més important després del Nadal i de la Pasqua, s'ens òbriga, per l'esforç dels governants i sanitaris i amb l'ajut de l'Esperit Sant si fa falta, aquest complicat, avorrit i massa vegades frustrant confinament.