Paraules del confinament i per a després

 Ho he comentat alguna altra vegada en aquestes setmanes que portem de confinament. Paraules que mai havíem emprat a la vida han passat a formar part del nostre vocabulari familiar, convertint-se en habituals a les converses a casa, fins i tot a les cases on hi ha menuts, aquells han aprés a conviure, a dures penes entenent el seu significat, amb mots com coronavirus, confinament, pandèmia o asimptomàtic.

Ara, quan portem ja quaranta dies a casa, dues paraules comencen a imposar-se a la resta del gros de l'anomenat per mi grup de "paraules del confinament", dos verbs de variat significat: GUARDAR i EIXIR.

Tenir cura d'alguna cosa, vigilar i defensar, posar alguna cosa on estiga segura, observar o complir allò al que s'està obligat, mantenir, observar, conservar o retenir alguna cosa, no gastar, preservar-nos una mica del mal que pot sobrevenir-nos, acatar, respectar, tenir mirament, i com a verb pronominal, recelar-se i prevenir d'un risc, posar cura en deixar d'executar alguna cosa que no és convenient... tot açò conforma l'ample concepte de GUARDAR.

Per això, a mesura que passen els dies i ens acosten a l'inici de què ha de ser el desconfinament, no hi ha dia ni roda informativa, emanada des del Govern Central o Autonòmic, en què no se senta a dir que en el moment en què s'inicie aquest, perquè puga realitzar-se de manera gradual i segura, s'han "de GUARDAR" una sèrie de mesures i aquestes han de ser per tots acceptades i complides:

Així es parla de que "s'ha de defensar tot allò que ja s'ha aconseguit perquè els contagis no augmenten, s'ha de vigilar el bon ús de mascaretes i que les restriccions s'acomplisquen, s'ha de tenir cura de les relacions socials, s'ha de preservar del perill els sanitaris, s'ha de vetlar estar vigilant a qualsevol símptoma per insignificant que ens semble, s'han de tutelar i protegir amb més cura que mai les xiquetes i els xiquets i més encara la gent gran, s'han d'evitar i esquivar els espais amb aglomeracions...

I seguim escoltant que caldrà guardar el torn, guardar la distancia, guardar la compostura i fins i tot caldrà, en record de les víctimes del virus guardar algun minut de silenci i guardar-se de fer comentaris que només ajuden a augmentar la por i el desassossec.

GUARDAR per preservar de qualsevol dany... clau per poder EIXIR amb seguretat d'aquest mal són.

Eixir, abandonar el confinament, si la plaga perd força el primer que tots voldríem és eixir al carrer; així ha de començar la normalitat, amb una eixida planificada, cautelosa i escalonada. 

Els menuts necessiten eixir però, no ens enganyem, també els adults. Cada dia que passa més i més ens fem la pregunta, ja no tant com, sinó quan eixirem. Ni el mateix Govern sembla tenir-ho clar, va demostrar-ho ahir amb els primers que han d'eixir els menuts, que si blanc, que si negre, que si dic, que si em desdic...

Hem d'eixir al carrer i recuperar el nostre espai, necessitem evadir-nos, renàixer, no en tenim prou en mostrar-nos a finestres i balcons i reinventar-nos cada dia, hem d'eixir d'aquesta dificultat, hem d'eixir d'aquest mal somni, hem d'eixir al camp, a la muntanya o simplement a xafar el poble...

EIXIR s'ha convertit en l'altra paraula desitjada i que marcarà el final del nostre confinament, però cal que la nostra eixida, siga de cara, coherent, amb seguretat, i evitant que ens resulte del tot cara, i ens obligue a un nou tancament.

Guardar i eixir, dues accions que d'acord amb la situació actual, es presenten properes en el temps i que, quan ens deixen, hem de fer a consciència perquè les aigües no tornen a agitar-se.

 Si guardem la calma, si fem cas a la lògica, si evitem presses i corregudes, si actuem amb coherència, si pensem en el bé comú, si anem amb la veritat per davant, de segur que de tot aquest desastre poden també eixir coses bones, la primera, la nostra eixida al carrer, la de tots,  la dels menuts i la dels adults, i no tan sols per satisfer les necessitats bàsiques, que tots sabem que això "no és eixir"...