Mentre el maltractament
suposa la realització d'uns fets, contra altres éssers vius o inanimats, amb un
resultat sempre insatisfactori, la violència, va més enllà, i suposa un
comportament nefast de les persones atacant els altres, fent-los mal, causant
dolor, sofriments i fins i tot la mort.
Tot i que el resultat final
quasi sempre és el mateix, fer dany, no és el mateix parlar de violència de
gènere que de violència domèstica, perquè una apunta a la dona i l'altra a la
família com a subjectes de referència. Així mentre la violència de gènere és
aquella que es produeix contra la dona "pel fet de ser-ho", tant dins
com fora de casa, a la feina o en qualsevol altre àmbit de la vida pública, la
domèstica és la que es produeix en el "domo", la casa, la llar,
podent-la exercir-la i/o patir-la, qualsevol dels membres del nucli familiar,
és a dir, la muller sobre el marit, la mare sobre els fills o el nét sobre
l'avi.
Desgraciadament en la
societat actual tenim consciència de viure en un món cada dia més violent.
També és veritat que històricament, la violència ha estat cosa d'homes,
Tanmateix un fet ocorregut a Castelló fa tot just hui 131 anys, el 24 d'abril
de 1889, ve a corroborar que la problemàtica de la violència domèstica era
present ja en una ciutat que acabava de superar els 30.000 habitants i tenint en aquest cas com a "protagonista" una dona. Un
notícia que va transvasar la vida quotidiana de la capital i més encara del
poble de referència Llucena, que a dures penes superava les 4000 ànimes.
Aquell dimecres va
celebrar-se, un cop conclosa la instrucció o investigació i la fase d'acusació
provisional, al saló principal de l'Audiència de Castelló, edifici ubicat al
carrer de Castelar hui Asensi, cantó amb el carrer de l'enginy o Vera, lloc que
hui ocupa Cajamar, l'antiga Sant Isidre, que feia només 4 anys s'havia
inaugurat, un juí oral, amb el resultat de ser condemnada a mort, una veïna de
Llucena, Pelegrina Montuis Saura, que va matar al seu marit, dos anys abans,
Manuel Porcar Palanqués, conegut com a "Maitenetes", afegint-li vidre
picat a les medicines. Uns fets i un juí que van constituir un gran rebombori a
la ciutat, al poble i a la província sencera.
De les diligències dutes a
terme sobre els fets, es va poder comprovar que en el citat matrimoni que no
tenia fills, existien des de feia molts anys, freqüents desavinences i
discussions, arribant ella a amenaçar-lo de enverinar-lo. Aquella amenaça feia
que el marit visquera amb desconfiança sospitant sempre del menjar que li
preparava. Una vegada, notant mal gust en una sopa, va voler que ella la
provara primer, a la qual cosa es va negar, fet que va augmentar més encara els
seus recels.
La dona, que volia posar fi
a la vida del marit, va ordir un pla, anant primer a la farmàcia Barrachina de l'Alcora
i demanar un medicament per dormir un "inventat" parent que havia de
patir una amputació; la petició va sembrar estranya al farmacèutic i es va
negar. Aleshores la dona va acudir a la farmàcia de Llucena, amb una recepta
falsa del veterinari, demanant un verí fort per curar una pota de la somera,
adonant-se també el farmacèutic de l'engany i negant-li el producte.
A l'inici de la segona
quinzena del mes d'agost el marit va ficar-se mal i el metge del poble va
diagnosticar-li problemes d'estómac, agreujant-se ràpidament i morint abans
d'acabar-se el mes, la qual cosa va resultar-li estranya al facultatiu que va
donar coneixement al jutjat, sospitant que podia haver-hi una causa provocada,
obrint-se una investigació.
Feta l'autòpsia corresponent
va aparèixer una substància cristal·litzada a l'intestí, que analitzat va
resultar ser vidre molt, procedint-se a acusar la dona que, posteriorment va
confessar haver-li donat al marit "un refresquet" d'aigua amb sucre i
pols de vidre, i afegint a les lavatives prescrites pel metge per alleugerar
els patiments estomacals del malalt, els "polvos" que li van sobrar.
El tribunal va estimar que
la mort va ser conseqüència directa "dels polvos" i constituïa un
delicte de parricidi, sent l'autora la seua dona, amb la circumstància
agreujant de premeditació i d'haver-ho executat saben en tot moment el que
feia, condemnant-la a la pena de mort i efectuant-se la sentencia al cap de
pocs dies al mateix poble de Llucena.
El Tribunal Suprem de la
nació, en sentència d'11 de juliol de 1889, va declarar que la pols de vidre
mòlt havia de ser considerada com a verí a tots els efectes legals.
Veiem com abans i ara, la
violència és una part intrínseca de la vida social i, com a producte social,
està vinculada als resultats de les relacions i com la violència familiar és,
de vegades, complexa; tot i això que de la mateixa manera que tenim des de
l'any 2000, un dia designat per l'ONU, el 25 de novembre, com a Dia
Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, caldria tenir-ne
un també contra l'Eliminació de la Violència Domèstica. No trobeu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada